Jordi Sunyer | 16:16
Opinió

Que senzill que és criticar quan de la missa no se’n sap ni la meitat. Però com que fer-ho surt gratis...

Fer bullir olles a base de criticar oques i polítics

A la gent ens agrada fer bullir l’olla. I no ho dic en el sentit gastronòmic sinó en el de fer safareig, un dels grans esports nacionals. I fins al cap de setmana passat un dels temes recurrents era si Oques Grasses plegaven. Si el concert del cap de setmana passat al Cabró Rock de Montmeló seria l’últim o no. I sí, va ser l’últim de la gira Coda, però el mateix cantant Josep Montero ja va deixar ben clar que n’hi hauria més. De moment, les Oques seguiran al camp.

On també ens agrada fer bullir l’olla és a l’hora de parlar de política. En una setmana marcada pel pseudocomiat de Mazón al País Valencià (a qualsevol indret normal aquest tio seria a la presó per delinqüent i inepte i de moment encara és al Parlament), el desprestigi associat a la política segueix creixent a marxes forçades. Per això té tant mèrit que apareguin persones als mitjans cantant les bondats de la política i reconeixent que els agrada. La setmana passada, a l’Angle obert, van parlar amb la regidora d’Ara Vic Elisenda Carrera i, a contracorrent, no es va tallar a l’hora d’afirmar que “m’està agradant moltíssim la política. Enganxa”.

Un altre que també semblava encantat de la vida amb la política era Antoni Poyato, diputat del PSC al Parlament, regidor de Manlleu (ara a l’oposició) i també primer secretari del PSC a Osona. A l’Angle obert va dir que el càrrec que li mola més és el de primer secretari “per la proximitat. Al Parlament es fa alta política però et desconnectes dels ciutadans”. Connectats o no, el que està clar és que tant a la política municipal com a la comarcal o la nacional els polítics són presa fàcil a l’hora de fer bullir olles. Que senzill que és criticar quan de la missa no se’n sap ni la meitat. Però com que fer-ho surt gratis… Per cert, tant Carrera com Poyato sembla que tenen corda per uns anys més. Com les nostres Oques. Per molt que tinguin un aire gavatxo –ho dic pel parentiu amb el fuà– és evident que no marxaran ni a la francesa ni com Mazón. Ho faran a la catalana. Avisant i celebrant-ho com déu (o qui sigui) mana.