Les democràcies ens haurien d’acceptar tal com som, sense prejudicis, sense estigmes i sense discriminacions

“Temo la pèrdua de la democràcia, perquè sé que és la no-democràcia. La democràcia es perd lentament en la indiferència generalitzada, perquè és còmode no prendre partit.” Liliana Segre, senadora italiana i supervivent d’Auschwitz. No hi ha cap democràcia que no tingui els seus punts febles, però de moment és el millor que tenim perquè les democràcies ens haurien d’acceptar tal com som, sense prejudicis, sense estigmes i sense discriminacions. Teòricament aquest seria el seu objectiu per diferenciar-se, sense complexos, de l’extrema dreta. El cap de setmana passat, en la xerrada que el director d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ramon Bassas, i el president del Consell d’Educació de Catalunya, Joan Manuel del Pozo, van fer a Ripoll per parlar de les diferents confessions religioses a Catalunya, van dir que el veganisme és un tipus de religió. Davant d’aquesta afirmació, encara que puguin sortir detractors de sota els rocs, els ponents ens van ajudar a aclarir uns quants dubtes que han servit per formular-nos més preguntes. És que, a vegades, els malentesos ens fan pixar fora de test i diem el que diem pel broc gros. Si reflexionem una mica, ens adonem que el poder ha tergiversat el fet religiós per interessos polítics o pel control dels creients. I com que també s’ha dit que la religió és l’opi del poble ja tenim els conflictes a peu de carrer. N’hi ha que també quan senten la paraula religió tenen urticària. Temes com la pederàstia, que de segur que embruta altres religions a banda de la catòlica i tots els fonamentalismes que fan servir l’excusa de les religions per fer actes delictius, a banda de les teocràcies que ens fan creure el que els interessa per fer les seves barbaritats, provoquen molta confusió i ens sentim perduts. La meva àvia em recomanava que quan m’anés a confessar digués que em confessava de tots els pecats que havia dit, fet i pensat. Així no te’n deixes cap, em deia. Ningú va xafardejar les intimitats que podia haver explicat l’única vegada que m’he confessat, el dia abans de la comunió. El capellà, al cel sia, encara riu. L’àvia també em deia que creia en Déu però no pas en els capellans. Poc se’n fiava del gènere humà. Què és doncs la religió? Les religions formen part del llegat cultural de la humanitat i són el refugi que tenim, segons els experts, davant de les nostres inseguretats que poden ser de caràcter individual, psicològic, polític. Potser, si tinguéssim plena satisfacció com a humans, no necessitaríem fenòmens religiosos. La religió és profundament humana i per això tant el veganisme com l’ateisme o ser agnòstic té a veure amb el religare: relligar-nos amb alguna cosa que ens reconforti, més enllà del que trobem al voltant. El veganisme, per exemple, creu en un món on els animals puguin tenir els seus drets a l’estil més humà. L’estat francès ja posa en qüestió el seu laïcisme, comença a veure com un error eliminar les religions dels espais públics, perquè si aïllem les religions creixen els fonamentalismes. El que preocupa en aquests moments és que el món estigui passant per una etapa d’explotació de les inseguretats, la qual cosa dona vots a una extrema dreta que ofereix un missatge, aparentment segur, només per aquells que considera privilegiats. El líder, pels seguidors de l’extrema dreta, és el Salvador que els protegeix de tots els mals que provoquen els qui assenyalen com a diferents, com si fossin Satanàs. I haurà de ser aquest àngel caigut qui els desperti del seu malson perquè entenguin el valor de la dita popular: fes el bé i no facis el mal que altra prèdica no et cal. El bé com l’axioma que ens fa respectar els drets humans.

Les democràcies ens haurien d’acceptar tal com som, sense prejudicis, sense estigmes i sense discriminacions

Fes el bé i no facis el mal que altra prèdica no et cal