A les festes majors de poble el més important és que s'hi puguin mostrar els artistes de casa, que el grup de teatre local representi aquella obra assajada als vespre després de treballar

No hi ha poble sense la seva festa major; fins i tot hi ha pobles i, sobretot, ciutats que en tenen més d’una, de festa major. El nom de festa major es deu al fet que, un cop l’any, aquesta era la festa única o més important d’una població. Actualment és una jornada festiva més perquè hi altres ofertes ludicofestives durant l’any, però segueix sent una festa grossa, una festa gran. Normalment és la festa en què s’hi aboquen més recursos per poder arribar a totes les edats, a tots els vessants culturals, ja siguin concerts, conferències, xerrades, exposicions, representacions teatrals, etc. Si es vol fer bé, s’han de programar actes per a la quitxalla, per als adolescents, per a la gent gran, per a tots els esports possibles, actes populars i d’altres amb taquillatge... Com més variat sigui millor! El problema és com es fa casar tot això amb el cost que suposa. Perquè algú l’ha de pagar, la festa, mai millor dit! Normalment sol ser l’Ajuntament qui ho paga directament o indirecta. I quan no hi cap tot, aleshores s’ha de triar, s’ha de prioritzar, s’ha d’escatir la branca dels desitjos i fer caure la realitat. Tot i que de festa major, com dic, n’hi ha a tot arreu, és diferent la de poble que la de ciutat. I, al meu entendre, així ha de ser. La de les ciutats pot ser més impersonal, més de cara a la galeria, més d’acord amb les modes del moment; la de poble, ha de tenir un ull posat en les possibilitats que ofereixen les actuacions o expressions locals. Per exemple, és bo i saludable que a les festes majors de poble, s’hi puguin mostrar els artistes locals, aquells que són aficionats a pintar, dibuixar o a fer escultura o a teixir; o a cantar, tocar un instrument o en un conjunt; és bo i saludable veure com els actors i actrius afeccionats a l’art de la musa Talia representen aquella obra de teatre, preparada als vespres després la seva jornada de treball. En les festes majors de poble és bo i saludable veure com es ballen sardanes i es fan castells en una plaça plena de públic però amb algun dels protagonistes de casa. En les festes majors de poble és el moment de descobrir com els diferents equips dels diversos esports locals juguen el seu partit i se’n fa prou propaganda perquè tothom qui vulgui els pugui anar a veure. En canvi, en les festes majors de les ciutats no cal tot això, perquè la seva idiosincràsia fa que la companyia de teatre que vingui a presentar l’obra sigui plena d’actors i actrius coneguts; que els partits de les diferents modalitats esportives, en el fons, disputin una jornada més amb el públic que ja té conquerit; que els artistes que s’hi donen cita siguin d’arreu del planeta, etc. Una de les coses que més aprecio de les festes majors de poble és que el pregoner o la pregonera que dona el tret de sortida a la festivitat tingui a veure amb el poble, ja sigui perquè hi ha nascut o hi viu o hi tingui una relació suficientment important. Perquè llavors quan els convilatans assisteixen al pregó descobreixen que el pregoner o pregonera és un o una dels seus i que té vivències o records o anècdotes que són similars a les que l’assistent ha viscut i perquè els referents són semblants. Això és el que pensava quan el passat dijous 22 de setembre vaig escoltar el pregó que va oferir el rodenc Santi Serratosa per donar inici a la festa major de Roda. No només va fer un discurs d’alt nivell de la seva especialitat musical, sinó que, com ell va dir, es va voler expressar com un rodenc més, recordant com havia estat la seva vida en aquesta població, com va començar tot abans de ser conegut urbi et orbi com el gran músic, musicoterapeuta i percussionista que és. En les festes majors de ciutats això no passa perquè el pregoner o pregonera sol tenir fama i prou, i pot fer un pregó similar a d’altres llocs. Visca les festes majors dels pobles!

A les festes majors de poble el més important és que s'hi puguin mostrar els artistes de casa, que el grup de teatre local representi aquella obra assajada als vespre després de treballar

Festa major