Com pot ser que el preu del lloguer continui pujant tot i els intents de limitar-lo?

Obro la pàgina web d’un portal immobiliari i un dels primers anuncis de pisos que s’ofereixen de lloguer a Vic demana 1.100 euros al mes per un pis de 79 metres quadrats, amb dues habitacions i un lavabo. Per una habitació de 16 metres quadrats, el preu és de 525 euros. És cert que estan al centre de Vic, però més enllà tampoc hi ha gangues: un pis al Remei, de 80 metres quadrats, costa 700 euros. Malgrat que Vic és un dels 271 municipis inclosos a la zona de mercat residencial tensat, on es regula el preu del lloguer, aquest no para d’augmentar. En la primera meitat de l’any, va créixer més d’un 5% i la mitjana a Vic ja se situa als 690 euros mensuals. Hi ha un trencament entre els salaris i el preu de l’habitatge: en la darrera dècada, els sous han augmentat un 24%, mentre que el lloguer ha pujat un 92%. Ha canviat l’estructura familiar (cada cop hi ha més persones solteres, famílies monoparentals, gent gran que viu sola...), ha augmentat la població i hi ha un boom de l’habitatge per temporada (sigui per a estudiants o vacacional). El ritme de construcció d’habitatge –privat o de promoció pública– no ha crescut al mateix ritme. És la llei de l’oferta i la demanda. Anem tard. Les limitacions del preu del lloguer en zones tensionades, pel que es pot comprovar fins ara, no estan tenint efectes immediats; l’anunciada prohibició de la compra especulativa segur que sabran esquivar-la i els habitatges de protecció oficial que s’han fet darrerament, pel que em diuen, no s’han pas venut a persones necessitades. Sempre hi ha qui, feta la llei, feta la trampa.

Com pot ser que el preu del lloguer continui pujant tot i els intents de limitar-lo?

Feta la llei…