Fets i deixats estar…
La cultura popular és molt sàvia i l’àvia Emilia tenia aquesta dita que aplicava a aquells casos on el (o la) destinatari/a era poc menys que maldestre o, si ho voleu, poc entenimentat. Però també caldria aplicar-ho a aquells que, sota l’aparença de màxima bonhomia, esdevenen uns penques amb qui cal vigilar que no te la fumin… És a dir, a casa això servia per etiquetar aquells de qui no calia esperar res com aquells de qui per més que prometessin tampoc farien res.
I fixeu-vos que ara mateix, a banda i banda de l’escenari polític, estem fa o no fa en aquesta situació. Uns dels que no cal esperar res de bo, atès que l’únic objectiu que tenen és apel·lar a l’anticatalanisme com a font de justificació, sigui quin sigui el problema. Que puja l’IPC? Culpa dels separatistes! Que hi ha manifestacions reclamant millores en els serveis públics? Són els colpistes d’esquerra i republicans que volen trencar Espanya! Que la gent està farta de patir els retards de Rodalies? Ja els està bé per ser independentistes…
Però és que a l’altra banda de l’escenari, tot i diferent, tampoc és massa galdós… Per què? Doncs perquè no hi ha manera que qui té les responsabilitats de govern a Madrid i al Palau de la Generalitat sigui capaç de complir amb allò que acorda, que pacta amb l’esquerra nacional, per assolir i exercir sengles responsabilitats. Recony, que entre bones paraules ha passat una legislatura a Madrid i mitja a la plaça Sant Jaume sense que els governs d’un i altre hagin acabat de portar a bon port ni la meitat d’allò acordat, pactat, rubricat i segellat.
I doncs? Doncs molt senzill, amigues i amics lectors: si no voleu dependre d’aquells que són “fets i deixats estar” o, com em deia una pagesa al Mercadal fa unes setmanes, semblar un que “el van parir i no el van llepar”, cerqueu a qui us doni la cara a tothora, vetlli pels interessos compartits i les necessitats quotidianes i us garanteixi que la vostra veu, en totes les seves tonalitats, serà escoltada. Creieu-me si us dic que és possible, jo ho faig.