‘Finestra d’oportunitat’
Que feliç que es veia el conseller Cambray l’1 de setembre passat! Estupefactes, primer, i cofois, després, es mostraven els sindicats! Aquest curs, el Departament d’Educació tindrà 170 milions d’euros més dels previstos, gràcies a la finestra d’oportunitat oberta per l’increment del sostre del dèficit que permet a la Generalitat disposar de més recursos. Orgullós l’un, perquè feia més de 20 anys que no se signava un acord històric. Satisfets els altres, perquè la seva lluita, diuen, dona fruits.
No veig motius per a tant optimisme. Primer, una qüestió de llengua. No podríem parlar, a seques, d’ocasió o d’oportunitat? L’esfera independentista ha fet servir l’expressió fins a la sacietat i no, no cal acudir a l’anglès, window of opportunity, per dir allò que ja tenim en català: el moment oportú, un període breu de temps durant el qual hom té la possibilitat d’assolir un objectiu pendent.
En segon lloc, per aprofitar el moment, sovint cal prendre una decisió ràpida i no sempre les decisions precipitades són les més adients. Ara Departament d’Educació i sindicats estan tranquils i semblen satisfets per poder gaudir d’aquest filó. No obstant això, els grans temes, per no dir-ne problemes, del nostre sistema educatiu continuaran en llista d’espera i algun directament a l’UCI. Si no es canvia la inversió total que es fa en educació no se’n resoldrà cap ni un. Obrir un gran finestral en un edifici vell, mal airejat i mal il·luminat no pot resoldre mai la mala distribució d’espais, les canonades obsoletes o la manca d’aïllaments.
Fa 15 dies parlava de reptes que els docents tenen plantejats per aquest curs: canvi de calendari, implementació de nous currículums, innovacions que cal assimilar, necessitat de reforç en matèries instrumentals, la qüestió del català, etc. Però aquests, essent capitals, no són els problemes de fons.
Hi ha qüestions d’origen per resoldre i que no requeririen inversions urgents: com s’educa per entendre el món i intervenir al nou escenari mundial? Com s’ensenya infants i adolescents mancats d’estima i ferits per les successives crisis? Com transmetem valors que contrarestin la supèrbia imperant? Com aconseguim que elles també s’interessin pels estudis tècnics i ells pels humanístics? No n’hi ha prou amb una finestra d’oportunitat. Cal el temps que calgui, prudent i oportú, per pensar-hi.