Els nostres municipis passen per greus problemes de finançament i les solucions només surten dels seus ciutadans a base de […]

Els nostres municipis passen per greus problemes de finançament i les solucions només surten dels seus ciutadans a base de més impostos i menys prestacions. En línies generals passar de ser 6 milions a 8,3 en pocs anys ha suposat que aquesta digna aposta de solidaritat per ajudar els que arriben, alguns sense res més que les seves ganes de treballar, signifiqui més impostos locals i estatals, juntament amb menys serveis, donat que s’han de compartir. La que es deia classe mitjana cada cop s’aprima més i té moltes dificultats per tirar endavant. I els ajuntaments ho pateixen, uns més que altres. El de Mollerussa ni de la interventora se’n surt. El de Puigcerdà, esmaperdut pel munt de factures que li apareixen, ja parla d’una revisió cadastral que faci que els rebuts de l’IBI es doblin, oblidant en la seva desesperació que altres impostos com Patrimoni, IRPF, Transmissions, Successions, també s’incrementaran, delmant els cerdans i sense que retornin del tot a la capital de la Cerdanya.

Valors cadastrals i pagament IBI a Manlleu

Casa zona centra una planta baixa i dos pisos.

Puc parlar del meu municipi, el que conec. A Manlleu estem immersos en un pla de sanejament, sota control de la Generalitat. Paguem haver passat d’un deute viu de 6,5 milions d’euros el 2002 a 24 milions d’euros el 2010, quasi el multipliquem per quatre en vuit anys. El problema ve de lluny, però l’entomen els d’ara. Això ens obliga als esforços en els pagaments de l’IBI que es poden consultar en la seqüència adjunta. Que hom ho compari amb el sou o la pensió que va rebent i veurà que ni de tros segueixen la proporció. Enguany, mentre que Vic, Torelló o Centelles han pogut anunciar que no augmentaran l’IBI, a Manlleu, on ja va pujar un 7% el 2024, i un 5% el 2025, l’any 2026 serà un 3% a sobre dels increments anteriors que s’acumulen. No és estrany que hi hagi impagats al voltant del 7%, és a dir, gent que no poden seguir el ritme i abandonen sabent que el seu habitatge no serà embargat de moment o almenys ells no seran desnonats per ser atesos en un altre lloc, però que el dia que no hi siguin no caldrà que els hereus intentin pagar els deutes, els recàrrecs, la plusvàlua ni l’impost de successions. Una renúncia més, una càrrega momentània al municipi fins que el pugui malvendre.

M’he dedicat a repassar les 127 pàgines dels acords del ple de Manlleu del passat octubre, sense entendre com algú pot opinar sobre tanta documentació, on hi ha coses sorprenents. Dictamina que quan els habitatges portin buits tres, quatre o cinc anys, l’IBI s’apujarà un 60-80-100%, sense saber si això és legal i com es controlarà. També hi ha factors rellevants en l’apartat de les taxes de residus. Així, un bar de més de 60 metres quadrats haurà de pagar 1.282,80 euros. Crec que pocs ho generen net cada mes per molts cafès que dispensin a 1,20 euros, dels quals en poden guanyar 0,60 euros, o dels menús a 15 euros, guanyant-ne dos. Perquè a sobre d’haver de viure-hi el barista i la seva família, han de pagar els autònoms, impostos trimestrals, el lloguer o hipoteca. També han de pagar l’IBI, tant si estan de lloguer i el contracte ho inclou com si en són propietaris, malgrat que ho comparteixin amb el banc. La desaparició de molts autònoms té a veure amb la suma de factors com aquests.

Per les deixalles que genera l’Hospital de Sant Jaume haurà de pagar 8.214 euros. Correcte si no fora perquè si no li surten els comptes, com a servei públic que és, se l’ha de subvencionar per un altre cantó. Les oficines bancàries han de pagar 925,20 euros. Pressionem, que en queden poques i malgrat que només generin papers que ja destrueixen, aprofitem-ho. Els locals de culte paguen 469,20 euros, ells que funcionen un cop a la setmana. Hi ha una categoria sorprenent, els dits “local comercial sense activitat o local tancat” han de pagar 169,20 euros/any de les no deixalles que suposadament generin. És a dir, si qui sigui propietari no ha tingut la precaució de donar-lo de baixa, ha de pagar. Però si el dona de baixa, sap que per tornar-lo a obrir, si les ordenances del futur ho permeten, haurà de gastar en un nou projecte i llicències el que potser s’estalvia si el dona de baixa. Atzucac legal. Aquesta obligació de pagar la taxa de residus a Manlleu també la tenen els habitatges encara que estiguin buits. Aquells que d’ací a tres anys veuran que l’IBI puja un 60% també han de pagar. Actualment podria ser un estímul perquè el lloguin, donat el que s’ha comentat del pas dels 6 al 8,3 milions, que els fa necessaris, però la norma que els habitatges buits paguin per una recollida de deixalles que no generen ja fa dècades que es va considerar legal a Manlleu, i potser no ho seria en normes de la UE. Però surt més car i llarg pledejar que seguir pagant.

Com veiem, arreu i cada dia més hi ha una rasa entre els que poden fixar unes taxes i tenen els drets legals i coercitius, recàrrecs i embargaments inclosos, per actuar sobre les propietats, i els que es troben atrapats en elles, veient que els seus ingressos no segueixen els ritmes amunt ni dels aliments que han de comprar per viure, ni de l’energia que els ha d’escalfar o enllumenar, ni dels impostos que el seu poble de tota la vida els exigeix. A Manlleu, els 198 sous a pagar dels funcionaris fixos, els subministraments de llum i aigua dels equipaments públics, els retorns del deute, fan que els prioritaris capítol 1 i d’altres en deixin pocs per a inversions, malgrat que siguin necessàries. Els esforços són per tapar forats.

Els nous temps han portat aquests desequilibris que costaran de redreçar, per la qual cosa pot ser habitual la prevenció d’una parella o una indústria que abans de decidir on instal·lar-se tinguin en compte la situació de les finances municipals, perquè cada cop són majors els diferencials entre el que s’ha de pagar i el que es rebrà o no a canvi, i en segons quins municipis més que en d’altres. Ho palesa que el pressupost de Manlleu són 25,75 milions d’euros i patint molt només pot destinar a noves inversions 660.000 euros, mentre que Seva, amb una població sis cops menor, el té de 8,1 milions d’euros i hi destina 988.000 euros. Els 267 euros per ciutadà que inverteix Seva davant els 31 euros a Manlleu donen la resposta al raonament.