El primer de juliol de 2026 totes els empreses hauran de lliurar les factures electrònicament a Hisenda en només quatre dies

Els que tenim una certa edat les hem vist de tots colors. Venim de quan el pollastre només era pels diumenges. D’anar a buscar la llet a vaqueries dins el poble en pots de llauna. De passar del Sandaru i la Mirinda, dins botelles de vidre que es recollien, als sucs envasats. Llaunes i vidres rentats i reciclats. Ara tot en tetrabrics i cap a les deixalleries. Suara, quan molt de tant en tant n’avancem un, emociona pensar com ens encabíem cinc dins un Seat 600, un Gordini o un 2 CV. Hem vist com els primers ordinadors arraconaven la màquina d’escriure. Ja podíem guardar el document i corregir faltes sense el típex. També com ens estalviaven fer llargues sumes i altres operacions simples. Ja no enviem cartes, només mails. Ara Hisenda obligarà els autònoms a fer les factures digitals eliminant el paper. Correus, per no desaparèixer, dona serveis bancaris de transferències exteriors, de paqueteria i de notificacions com a prova legal que estem imputats o comencem a estar-ho. En aquells dies acceptàvem com a normal que als joves ens robessin un o dos anys de la nostra vida per fer la mili, que de vegades derivava en serveis de cantina o feinejar per segons quins comandaments. Hem vist arribar a la Lluna, caure l’URSS i grans esdeveniments. Com un periòdic o cafè, que valien 80 pessetes, en poc temps ja costaven un euro, és a dir 166 pessetes, i amunt tot. Com, en els darrers anys, els drons de jugar-hi fent fotos, ara connectats als ordinadors i els satèl·lits que ens controlen, fan increïbles composicions als cels i veiem patint els seus usos militars, que només comencen. Fruit de la combinació de la potència de càlcul i el poder legislatiu i coercitiu que donem a qui ens mana, tornen a venir canvis apassionants, fins i tot per endevinar on ens portaran. A partir del primer de juliol del 2026 totes les empreses hauran de lliurar les factures electrònicament als ordinadors d’Hisenda en quatre dies. Fins ara només les que facturaven més de 6?M€, ara totes. Coses que podem veure? S’ha d’esperar lògicament que s’acabi amb l’obligació del resum anual del 347. La de declarar factures emeses i rebudes que sumin més de 3.000 €. Vergonya dels qui ens manen i ens consideren xais obedients, perquè prové de la declaració dels anys 90 de les 500.000 pessetes traduïdes a euros, i que mai es va actualitzar ni tan sols amb l’IPC, quan el topall avui depassaria els 9.000 €. De fet, ells, curulls de legalitat, haurien d’honorar la sentència del 14/2/2023 del Tribunal Suprem, que va concloure que l’administració no pot exigir als ciutadans que li aportin documents que ella ja té. També podríem esperar que s’acabi amb les declaracions i pagaments trimestrals del model 303 de l’IVA i els resums anuals. Primer s’acabaran les declaracions, atès que lògicament en els seus ordinadors ja hi seran totes les factures, només caldrà pagar i que quadri. Més endavant ja podria ser Hisenda la que ens faci de banc, i s’encarregui de cobrar les factures i ens liquidi la diferència entre les factures emeses i les que devem als proveïdors, i òbviament es descompti els seus impostos directament i puntual. Ja destriarà ella qui pot descomptar l’IVA suportat i qui és consumidor final. Aquesta lluita del BBVA amb el Banc Sabadell serà un riure prehistòric quan eliminat el diner físic, com volen i malden, i amb aquest control absolut de tot el moviment econòmic, el “Gran Germà” haurà anorreat la llibertat econòmica. Poden rebre gestories i assessories com fins fa poc han rebut els petits comerços enfront de les grans superfícies i els Amazon. Els fabricants de mobles davant els IKEA –fins els dels taüts davant el costum de cremar-nos. Els petits ramaders davant els grans integradors. I tants altres canvis. Perquè, al cap i a la fi, es pot copsar com els humans ens acabem acostumant a tot o a quasi tot, falta només aplicar autoritat repressiva en les mides adequades. Com a prova, les dosis potents a Corea del Nord, o suaus a la Xina. Saben que quan Gorbatxov va afluixar, s’esmicolà el mur de Berlín i tot el Pacte de Varsòvia. Ara als EUA experimenten quina serà la dosi coercitiva adequada, que si deportacions, que si anorrear la premsa i les universitats, si perseguir penalment rivals i crítics o entrenar l’exèrcit en ciutats que votin diferent. Tots tenim el llarg etcètera d’esdeveniments viscuts, no s’acabaria mai. Potser aquestes complicacions de la vida també venen del fet inexorable que a la Terra l’any 1900 n’érem 1.600 milions i ara som 8.000 tirant cap als 10.000. Canvis climàtics. Immigracions. Tensions per recursos escassos, aigua, energia, minerals. Deteriorament de l’escorça del planeta, etc. Tot això junt amb els ràpids augments dels avenços tecnològics, que tant poden portar benestar sanitari i augments de la productivitat, com aquests controls exhaustius per part d’uns pocs poderosos a tota la resta –aquest exemple d’Hisenda seria banal–, com l’esgarrifosa possibilitat que Ucraïna i Gaza només siguin la punta de l’iceberg. Això ens pot deixar a tots glaçats. Les hem vist de tots colors, però encara en podem veure d’altres. Perquè el temps, que hauria de ser immutable, avui avança relativament més de pressa. Abans costava arribar a dissabte al migdia quan es plegava de treballar. Ara plegant dijous vespre o divendres matí, els dilluns-dimarts ja es pensa en el cap de setmana següent. Aquesta acceleració també s’esdevé en la dinàmica política mundial, i així anem.

El primer de juliol de 2026 totes els empreses hauran de lliurar les factures electrònicament a Hisenda en només quatre dies

Fins on s’arribarà?