Els incívics no són gaire sensibles als avisos que no es poden abandonar deixalles fora del contenidor

En una ocasió estàvem xerrant un grup de persones i un jove que tocava en un d’aquells pèssims grups de mestissatge va girar el coll i va escopir. Potser li hauria d’haver agraït que no ho fes a sobre meu, o dir-li que aquest era un detall inicialment més propi dels punks que dels hippiosos, però recordo que li vaig fer algun comentari sobre la salubritat del seu gest. La seva resposta va ser: “Cosa dolenta, fora del ventre”. Pel que he continuat constatant en el decurs dels anys sobre l’asfalt i voreres ripolleses, cada cop són més les persones que comparteixen la idea amb el noi escopidor. Encara fa més temps, l’aleshores alcalde de Ripoll, Pere Jordi Piella, va intentar homogeneïtzar les barraques d’horts que hi ha a tot l’entorn de Ripoll. Bidons de plàstic o metàl·lics, filats, uralites, portes reciclades, banyeres i molts altres utensilis als quals se’ls ha donat una tercera o quarta vida, s’acumulaven en zones naturals, dotant-les d’un aspecte decadent i sense cap encant. Piella no va aconseguir implementar un nou model i ara mateix fer una passejada per alguns espais on hi ha horts és com fer-ho per una deixalleria. Dissabte al matí l’Ajuntament de Ripoll ha proposat una sortida per netejar diferents trams del Ter i el Freser. La iniciativa és fabulosa, perquè de merda per treure n’hi ha en quantitats industrials, però segurament per això amb un sol matí cada quatre anys no n’hi ha ni per començar. Tinc un amic, d’aquells que conec prou bé per saber que no m’enganya, que fa una dècada i mitja va presentar un seguit de propostes a l’aleshores regidor de Medi Ambient, entre les quals la neteja de vorals de camins, rius o carreteres en brigades populars que es podien organitzar cada cap de setmana. La resposta va ser clara i rotunda: “No ho farem”. I no ho van fer. Un altre problema recurrent i transversal en molts altres municipis són les caques de gos, i també les mil caixes i utensilis que s’abandonen al carrer, sobretot al costat de contenidors. Els responsables municipals han intentat mil formes de reduir aquestes pràctiques, però no sembla que els incívics siguin gaire sensibles a un adhesiu enganxat sobre les seves antigues possessions.Res, que fa temps que anem pel pedregar. Amb l’inconvenient que en lloc de pedres trepitgem piles rovellades, bosses de preservatius o llaunes de cervesa de marca blanca, entre molta altra porqueria.

Els incívics no són gaire sensibles als avisos que no es poden abandonar deixalles fora del contenidor

Fins que la merda ens devori