Que de les rendes de 66 poblacions d'Osona, el Lluçanès i el Ripollès la més baixa de totes sigui la de Manlleu palesa els problemes encara arrossega la segona ciutat d'aquest territori

Periòdicament EL 9 NOU ens regala dades econòmiques osonenques de fons oficials (gràcies, Txell Vilamala i equip de col·laboradors) que per a qui te interès a seguir-les són rellevants. I per a qui no en tingui, que sàpiga que també l’afecten en el seu dia a dia. Les anàlisis ratifiquen el que ja s’intueix. Què es paga en concepte d’impostos i com evolucionen sempre a l’alça i per sobre dels IPC. També quina població va bé i quina no. Per exemple, que es publiquin les rendes mitjanes de 66 poblacions d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès del 2022, les darreres disponibles, i que la més baixa de totes sigui la de Manlleu, amb 13.020 euros/any, palesa els problemes que encara arrossega la nostra segona ciutat. Fruit de factors dels anys 80 com la crisi del tèxtil, la redacció d’un pla d’urbanisme maldestre que va estar vigent fins al 2023 i d’actituds d’alguns dels dirigents municipals, i alts funcionaris, per sort no tots, contraris a les activitats econòmiques que aporten riquesa. També fruit d’ensulsiades més properes com les desaparicions de Caixa Manlleu i Conductors-Prysmian. Certament les darreres onades migratòries repercuteixen en els comptes a la baixa d’aquesta renda mitjana. Així, Gurb, població amb molta indústria, sense nucli amb habitatges de lloguers, i per tant amb menys migració empadronada, gaudeix d’una renda de 20.800 euros/any, un 60% més! Però es defensen millor que Manlleu ciutats amb dinàmiques migratòries similars com Vic, amb una renda un 11% més alta, o Torelló, amb un 17%. La capital del Ter a poc a poc se’n sortirà, s’han desencallat projectes que portaven anys de retard com el polígon del Mas, l’Illa del Coneixement, Prasfarma, Can Muntadas o l’espai de Mercadona, on nous edificis aportaran majors ingressos al municipi sense haver d’apujar impostos, ajudant a augmentar la renda mitjana amb els nous estadants. De moment, però, l’Ajuntament de Manlleu està sota supervisió de la Generalitat fins al 2027, fruit dels enormes dèficits que s’enfilaren a partir del 2003 i que encara no s’han pogut reconduir malgrat els forts augments impositius. Perquè quant als impostos municipals, l’esforç dels contribuents arreu en els darrers vint anys ha estat extraordinari. Un cop d’ull al quadre adjunt ho palesa. De les dades dels reportatges de Txell Vilamala, i per comparar, van la renda per cap de les tres principals ciutats. Les recaptacions per IBI, de fa vint anys i la del 2024. El que suposen d’augment i finalment com impacten en els sous. Perquè si comparem el que suposen aquests augments amb un sou net de per exemple 1.500 euros de l’any 2004, avui s’haurien de cobrar proporcionalment als augments soferts, 2.600 euros a Vic, 3.500 a Manlleu i més de 4.000 a Torelló. Hom copsa que no s’ha seguit ni de bon tros aquesta tendència, ni en els sous ni en les pensions. A més, sobretot a partir de la guerra d’Ucraïna, el que sí s’ha comprovat són augments dels preus dels aliments, entre d’altres, que no han tornat a baixar a nivells anteriors. El que es percep avui que la mal definida classe mitjana va minvant, a més de les percepcions de cadascú, se certifica amb números com els analitzats. Malgrat que és cert que l’economia dels ajuntaments és la més perjudicada en la recaptació dels impostos (el 73% del total van a Madrid, i pocs en retornen), ja s’està tocant sostre. A Manlleu hi ha prop d’un 7% d’impagats per IBI, segons fons municipals sobre recaptació total, la qual cosa fa pensar que el percentatge dels que no podem complir poden ser més, donat que normalment els impagaments poden provenir d’imports més baixos. Això vol dir que hi ha gent, potser grans i amb pensions minses, que renuncia a poder llegar el seu habitatge als descendents. Quan no hi sigui, aquests es trobaran que entre el que es deu pels impagats dels IBI amb els recàrrecs aplicats i la plusvàlua hauran de renunciar a la herència. En l’entretant el deutor no serà embargat i foragitat de casa seva, perquè l’assistència social costaria més i la vergonya com a societat seria pregona. Altrament pensar seguir apujant els impostos per rescabalar-se d’aquest 7% d’impagats pot fer que ciutadans que ara estan al límit, dubtant entre pagar i menjar o escalfar-se un xic menys, defalleixin i ja no puguin seguir honorant els quatre rebuts que els arriben a més de les taxes de deixalles (ells que quasi no en fan), amb la qual cosa aquest 7% es podria enfilar fins assolir els dos dígits. A Torelló aquesta alta recaptació per IBI pot ser en part l’efecte d’una revisió cadastral massa elevada efectuada el 2006, quan en plena bombolla immobiliària tots ens crèiem rics, que va instal·lar els valors cadastrals per sobre d’altres valoracions mitjanes a Osona. La rectificació del 2014 amb una disminució dels dits valors va alleujar-ho, però el mal ja estava fet. Arreu els augments dels valors cadastrals, si no es corregeixen els tipus, facultat dels plens municipals, suposen repercutir a l’alça en l’IBI i la plusvàlua, que van directe als ajuntaments. Però ensems i sense possibilitats de correccions, repercuteixen fortament amb impostos que marxen i no tornen en gran part, com són els de l’IRPF, patrimoni, compravendes, herències, etc. Han de saber els regidors i els ciutadans que els voten que mentre es tingui marge per poder modificar a l’alça el tipus de l’IBI, demanar revisions cadastrals que faran marxar euros del municipi i que no tornaran suposa un tret al peu econòmic, i amb una classe mitjana que ja va coixa d’un, el tret a l’altre l’acabarà d’ensorrar indefectiblement. Anem amb compte amb els comptes.

Que de les rendes de 66 poblacions d'Osona, el Lluçanès i el Ripollès la més baixa de totes sigui la de Manlleu palesa els problemes encara arrossega la segona ciutat d'aquest territori

Fiscalitat insuportable?