El món el controlarà qui controli les dades. S’està implantant una nova religió a escala mundial: el ‘dadaisme'

Tots sabem que l’espècie humana, com a tal, s’ha anat fent l’amo del món terrenal. La seva influència i domini ha anat in crescendo. Fins aquí s’hi ha arribat amb talent, intel·ligència, però també amb certa supèrbia. En planejar el futur d’aquest món, fins i tot, ens l’hem pintat a mida i podríem dir que, des de fa segles, ens hem imaginat un món amb màquines, robots i altres estris no animals ni vegetals com a rivals que ens discuteixin la supremacia, però que no poden superar l’espècie humana amb llestesa; intel·ligència sí, però llestesa no. Fins i tot, l’home i la dona es veuen com a creadors d’intel·ligència, dita, artificial perquè ells tenen la intel·ligència, dita, natural, la que ve de sèrie. Ara bé, què passarà amb aquest futur si mai les màquines no necessiten la intervenció de la humanitat per créixer en intel·ligència? Qui tindria aleshores l’última paraula? Passarà com en el Planeta dels simis? O només és ficció? Les ganes d’aconseguir màquines que superin la ment humana no és pas d’ara. Al segle XVIII, un dels invents que va causar més sensació va ser el d’un autòmat anomenat, pel seu aspecte, El Turc: tenia la forma d’una cabina de fusta amb un maniquí vestit amb túnica i turbant assegut que, aparentment, podia jugar a escacs i desafiava, i guanyava, a qualsevol que s’atrevís a fer una partida amb ell. Fou pels carrers de Viena on la seva fama es consolidà i anà augmentant, sobretot perquè el seu promotor, Johann Maelzel, s’encarregava de fer l’arenga i d’engrescar el públic que passava pel seu davant. Hi ha qui diu que, fins i tot, Napoleó Bonaparte va jugar, i perdre, una partida amb El Turk! Per a gent desconfiada i per demostrar que no hi havia truc, en la part inferior de la cabina hi havia una mena de comportes que hom podia obrir si el públic present ho demanava on s’hi veia un engranatge semblant al d’un rellotge. Wolfgang von Kempele en va ser el creador i, pel que sembla, amb aquest invent podia haver aconseguit una màquina capaç de guanyar qualsevol home als escacs més de 300 anys abans que Deep Blue guanyés el campió mundial Gary Kasparov!... La diferència, però, és que mentre que la computadora d’IBM va guanyar jugant net, l’autòmat d’en Kempele ho feia amb trampa: en un altre compartiment de la cabina d’El Turc, amagat del públic, hi havia una persona petita de talla però de gran talent escaquista que era qui realment movia els fils de l’autòmat! Avui dia, però, no cal ni truc ni trampa. L’historiador israelià Yuval Noah Harari en el seu llibre Homo Deus. Una breu història del demà fa un exercici per imaginar-se o predir el futur de la humanitat i ho fa desmuntant tesis que fins ara no ens hem qüestionat, com pot ser la fi de l’humanisme, de la influència de les religions o que no existeix el lliure albir en l’ésser humà perquè aquest no té capacitat per decidir el que vol sinó que ho fa a través d’algoritmes orgànics: “Qualsevol animal, homo sapiens inclòs, és un conjunt d’algoritmes orgànics modelats per la selecció natural al llarg de milions d’anys d’evolució”. Al llarg del segle XXI, segons aquest autor, l’espècie humana aspirarà a tres objectius: la immortalitat, garantir la felicitat global i adquirir poders divins de creació i destrucció promovent-se com a Homo Deus. Com que cada cop més tot es mourà per dades, el món el controlarà qui controli les dades. S’està implantant, segons Harari, una nova religió a escala mundial: el dadaisme, que pregona que l’univers consisteix en fluxos de dades i que el valor de qualsevol fenomen o entitat està determinat per la seva contribució al processament de les dades. Si ens aturem una mica a pensar-hi, ens podem preguntar com és que el Sr. Google, per exemple, sap millor que nosaltres mateixos com som, com i què pensem, què ens agrada i què no? Si volem saber res d’algú, què fem com a instint, sinó buscar-ho primer a un cercador d’internet! Potser sí que ja hi som, en l’inici d’aquest futur!

El món el controlarà qui controli les dades. S’està implantant una nova religió a escala mundial: el ‘dadaisme'

Flirtejant, o no, amb les màquines