Es podrien fer macroconcerts en els nous aeroports en desús, tots allunyats de nuclis urbans, a les radials de Madrid o als abocadors, que millor ja fossin clausurats

El nou Santiago Bernabéu Quin greu els problemes de l’ésser superior. Florentino Pérez ha errat en la seva decisió de muntar un Santiago Bernabéu apte per a concerts sense llicència ambiental. Potser de moment no el podrà rebatejar com a Estadio Florentino Pérez, però “todo se andará”. Anul·lació dels concerts per les molèsties insuportables de soroll d’uns veïns benestants, molts d’ells alts funcionaris que se les empesquen totes, i que ja aguanten les congestions del trànsit, dels aparcaments i dels serveis de mobilitat pública en els partits de futbol i que no poden més amb els concerts i les proves de so dels dies abans. Probablement ja busca sortides al dèficit de 400 milions d’euros que calculava que ingressarien cada any per aquest concepte. Un Mbappé anual a costa de la contaminació acústica i ambiental dels veïns. Ja deu haver pensat en una llei retroactiva (Espanya pot ser l’única democràcia a acceptar el que és jurídicament una falòrnia del dret), on es traspassés l’estadi Bernabéu-Florentino al Patrimoni Nacional. De facto el Real de Madrid és un patrimoni de tots, VAR inclòs. Ho ha tornat a dir Ayuso, que no calla ni sota l’aigua. Els blancs són els millors ambaixadors de les Espanyes. Els que fan botar en les llotges els Aznar i Rajoy. Un cop l’estadi traspassat, gestió gratuïta per 75 anys al club, tal com li regalaren la possibilitat d’un aparcament, ara parat per ordre judicial. Incloure-hi la responsabilitat patrimonial dels espanyols garantint les inversions de les obres i així rescabalar-se cada any dels 400 milions d’euros. Aquesta clàusula que els responsables ho som tots ja ens fa pagar a terminis i amb interessos els 1.350 milions d’euros de la fallida del Castor, com també va fer-nos afrontar el cost del rescat de les autopistes radials de Madrid sense trànsit. Ja seria una tríada la que dels nostres impostos abonaríem al pobre Sr. Florentino. De fet, com a jubilat deu tenir moltes despeses i ara menys ingressos. Probablement hagi pensat febrilment en altres solucions. Com sigui que ja té controlada la premsa nacional, que no parla gaire del problema dels veïns de l’estadi-sala de concerts. Deu haver pensat a fer una urbanització bonica en un solar requalificat dels voltants de Madrid. Li costa tan poc això! De fet, ja li van requalificar els solars de la Ciudad Deportiva, d’on de camps només per a futbol van surar com bolets els quatre grans gratacels de Madrid. Un cop construïda, fer que tots els jutges i fiscals, sobretot els de l’Atlètic de Madrid, que viuen a un quilòmetre al voltant del Florentino-Bernabéu Stadium, rebin una indemnització generosa pels seus habitatges, lliures de plusvàlues i altres impostos de compravendes, per l’excepció que suposa ajudar el millor ambaixador esportiu del país, i que passin a viure en els nous, a preus assequibles. (Copseu que ja va canviant el nom del recinte, fins que farà sobrer el segon cognom, per quedar amb el definitiu Estadio Florentino Pérez). Probablement, ell se’n sortirà, talment com l’acudit de Clinton a l’època de Monica Lewinsky, on es deia que si ell i acompanyants entraven en un rentat de cotxes amb un descapotable, l’únic que en sortia sec era el Bill. Fer concerts multitudinaris a l’aire lliure comença a ser un problema. A Barcelona, el Parc del Fòrum encara resisteix. Estar envoltats d’oficines i sobretot els 180 graus de la presència del mar ens ho soluciona en bona part (a Madrid en són 360 graus, d’afectacions, perquè “vaya vaya, aquí no hay playa”). Però sabem els problemes de fer-ne a l’aire lliure en llocs privilegiats. Els del Pirineu a Escalarre, el Doctor Music Festival, 25 anys replicant els pioners de Woodstock o Glastonbury, es van deixar de fer pels munts de problemes mediambientals, del bestiar, de si passava un rierol per allà i s’havien de contemplar els 500 anys de retorn dels aiguats (per si plouria molt o gens, que mai se sap mesos abans a l’hora dels permisos). Ara s’hi afegirien els dels llops i ossos. Probablement i fent conya, buscar un dels pocs indrets sense aquests problemes portaria a fer els concerts als abocadors, que millor ja fossin clausurats i amb un metre de terra i coberta vegetal sobre els munts de deixalles. Aquests lògicament es van ubicar lluny dels veïns, de cursos fluvials, i compten amb uns bons accessos per als munts de camions de gran tonatge que s’hi dirigien. Sense tanta conya, també es podrien fer macroconcerts en els nous aeroports en desús o de minsos moviments, tots ells allunyats de nuclis urbans i d’ambients naturals a protegir, no com el del Prat. A Catalunya els podríem fer a l’Alguaire, però a la resta d’Espanya tindrien majors disponibilitats. Així, l’aeroport nonat de Castelló podria acollir concerts a la memòria de l’ínclit Carlos Fabra, el falangista de les ulleres negres. Florentino podria encabir els que ara ha anul·lat a l’aeroport de Ciudad Real. Si els volgués més propers a Madrid per no haver d’indemnitzar els que ja van comprar entrades juntament amb reserves d’hotels i avions, els podria fer tocar en una de les autopistes radials de Madrid sense trànsit, que ja s’ha dit que se li van indemnitzar. Nogensmenys es podria fer abonar el diferencial entre els espectadors que comptava tenir en el Florentino Pérez Stadium i els que s’asseurien a l’asfalt de la radial d’Ocaña, mentre des de dalt de les cabines de peatge no desmuntades encara i en una plataforma els artistes tocarien el concert. Si els jabugos de la mitja part a l’amplíssima llotja d’un partit de Champions sortissin bons, fins això estaria al seu abast. Com veiem, de tot s’hi pot trobar solucions, de fet només fa falta disposar d’una cosa, del poder en majúscules. Amb ell tota la resta quasi és sobrer (llàstima del quasi, Florentino). Com deia Napoleó, “endavant amb l’Armée, que la intendència ja seguirà”. O com va escriure Sciascia: “El poder és sempre el gran delinqüent impune”. I com a sicilià que era, en devia saber i molt del poder.

Es podrien fer macroconcerts en els nous aeroports en desús, tots allunyats de nuclis urbans, a les radials de Madrid o als abocadors, que millor ja fossin clausurats

Florentino i el concert de l’abocador