Gent anònima sovint fa història sense pretendre que ningú els destaqui. Tothom pot formar part de la història

Quan, en algun moment de la nostra vida, hem estudiat història o hem llegit episodis històrics, els protagonistes solen ser personatges coneguts de tots, als quals tothom atribueix el mèrit o demèrit de la part d’història que protagonitzen. Però al costat d’aquests personatges de manual, n’hi ha molts més que també han protagonitzat aquell moment històric. Això em va venir al cap quan l’últim dilluns del passat mes de juliol, en aquell diari que sempre està a l’avantguarda de la notícia i que és propietat d’un comte amb nom de torneig de tennis, vaig llegir un reportatge de la Sílvia Hinojosa que donava publicitat a una exposició que es pot veure a l’edifici de Cal Marquès de Camprodon. El titular ja és cridaner i capta l’atenció: “La República es va governar a Camprodon”. Tracta sobre l’estada en aquest poble pirinenc del president de la República Espanyola, Juan Negrín, en la seva fugida de l’aixecament il·legítim protagonitzat per Franco i altres generals contra la República Espanyola, mentre la resta del món mundial anava tocant el violí. Aquesta exposició, titulada “Un canari en la història, un president a Camprodon”, de la qual és el comissari en Lluís Basaganya, camprodoní expert en el període de la retirada republicana i gestor de l’espai cultural local, recull precisament el paper de tota aquella part de la població que, essent coetanis del fet històric de tots conegut, el va fer possible, el va complementar i hi va tenir un paper important. Tota aquesta gent anònima, “memòria oral” se’n diu aquí, també van fer història, també van protagonitzar aquesta part de la història, potser sense saber que en aquell moment ho feien i, evidentment, sense pretendre que algú els destaqués. Aquest, doncs, és un exemple que tothom pot formar part de la història, sense que els manuals o llibres de text ho reflecteixin. Un altre exemple són les manifestacions protagonitzades per la societat catalana prèvies a l’any 2017 i també els fets que es van viure a molts indrets, petits i grans, del nostre territori l’1 d’octubre d’aquell any; tota la gent que hi va assistir, que va participar a amagar les urnes, que va organitzar el referèndum a cada poble i ciutat, que es va reunir i va fer guàrdia la vetlla del dia de la votació i durant la jornada també, amb notícies contradictòries, de si estava venint la policia a requisar les urnes, que quan això es feia possible moltes persones s’alineaven prop de l’entrada del col·legi electoral per defensar la democràcia sense pensar què podia passar: tota aquesta gent també va fer història. Van estar a punt de protagonitzar un moviment d’independència durant el segle XXI al si de la Unió Europea! I haurien sortit, això sí, anònimament, en els llibres d’història, en recull de vídeos o de fotografies històriques d’arreu del món. Quan hom pensa, fent servir l’expressió del periodista Antoni Bassas en un dels seus llibres, que ha estat a un pam de la glòria, que sense voler ni pensar-ho ha fet història, l’emoció surt a flor de pell i no t’ho acabes de creure. Fer història és una cosa molt grossa! Sempre es podrà dir: “Jo hi era.” En canvi, el que no passarà a la història és el mal llenguatge, la mala educació, el menyspreu i les acusacions gratuïtes que cada cop es respira en la xarxa social marcada amb la lletra de la incògnita matemàtica. Això sí que no és història ni hi passarà. Sembla que en aquesta xarxa social hi hagi barra lliure i tothom competeixi a veure qui és més injust i més maleducat. I moltes vegades només et poden posar a caldo perquè expressis una opinió contrària a la seva. Aquí el sentit de l’humor i la ironia ni hi és ni se l’espera, fent servir una expressió d’estar per casa, perquè és el regne dels saberuts, dels intolerants, dels que reparteixen carnets de bons i dolents i dels que comanden l’exèrcit de trols que et volen intimidar omplint-te el compte de missatges. Com diu Luis del Val a la seva novel·la Crucero de otoño, l’insult és sempre l’argument dels colèrics. Mai més ben dit!

Gent anònima sovint fa història sense pretendre que ningú els destaqui. Tothom pot formar part de la història

Formar part de la història