Quan el nen es faci gran trobarà molts llops a la vida real; ignorar-los o amagar-los no és la millor manera d’afrontar-los

Hi havia una vegada una família de ratolins que recollien provisions per a l’hivern. Tots treballaven molt excepte en Frederick, que s’estava quiet. “Frederick, i tu per què no treballes?”, li van preguntar la resta de ratolins, fastiguejats. “Jo sí que treballo”, va dir en Frederick. “Recullo raigs de sol per als freds i foscos dies de l’hivern.” Els companys no l’entenien gaire, però el van deixar fer. Va arribar la neu i la família es va retirar al seu amagatall ple de blat de moro, nous i palla. Al principi tot anava bé, explicaven històries i menjaven, però de mica en mica el menjar es va anar acabant i les ganes de parlar, també. Llavors els ratolins van retreure a en Frederick on eren les seves provisions. Aquest es va enfilar dalt d’una gran pedra i els va fer tancar els ulls: els va parlar de l’escalfor dels raigs de sol, de les fulles verdes dels esbarzers florits i de les roselles vermelles al mig del blat de moro. Els ratolins van recuperar la serenitat gràcies a les paraules d’en Frederick: “Però Frederick, tu ets un poeta!”, li van dir. “Ja ho sé”, va reconèixer ell, fent una reverència i posant-se una mica vermell. Leo Lionni va publicar Frederick als anys seixanta, un àlbum il·lustrat preciós que Kalandraka va traduir al català ja fa anys, que s’ha convertit en imprescindible a qualsevol biblioteca familiar o escolar, i que ens demostra que en un llibre destinat, en un principi, al públic infantil es pot parlar de tot, fins i tot d’un tema tan abstracte com és la poesia. Ja fa uns anys que llibres com aquest –imaginatius, evocadors i sense cap voluntat moralitzadora– conviuen a les lleixes de les llibreries amb tota una sèrie de llibres que s’allunyen voluntàriament d’aquests principis per enfocar-se exclusivament en la necessitat de resoldre qüestions pràctiques i emocionals: “El meu fill té molta por a la nit...; Teniu algun llibre per a les rabietes? Algun conte que serveixi per anar a dormir? Algun llibre que expliqui l’arribada d’un germanet? Hem d’anar al dentista, hi ha algun conte d’això? Se li ha mort la iaia...”. Llibres que comparteixen alguns trets: són exageradament explícits i tracten els nens amb condescendència. Tot ha de ser útil i ben mastegat, perquè els petits lectors ho entenguin de seguida. Cosins germans d’aquests són els llibres que ens ofereixen històries ja conegudes, però amb versions políticament més correctes. “Teniu la Caputxeta Vermella però sense que el llop es mengi l’àvia?” Doncs no, miri, no la tenim. Perquè quan el nen es faci gran es trobarà molts llops a la vida real i molts altres perills encara pitjors; ignorar-los o amagar-los potser no és la millor manera d’afrontar-los. Gianni Rodari, un dels noms més importants de la literatura infantil, deia que es pot arribar a la realitat “entrant-hi per la porta o per la finestra” i que la fantasia és una manera de fer-ho tan bona com ho és la ciència. Leo Lionni, però també Maurice Sendak amb Allà on viuen els monstres (una mare cridant-li monstre al seu fill, on s’és vist!), Astrid Lindgren amb la inimitable Pippi Calcesllargues, Roald Dahl amb Matilda o Willy Wonka van demostrar que es pot fer literatura per a infants amb una mirada intel·ligent i crítica, amb sentit de l’humor i lucidesa. Per sort aquesta tradició es manté viva i en tenim exemples a tocar de casa. Busqueu En Pere, la lluna i un gripau, del poeta osonenc Jaume Coll Mariné, o qualsevol llibre d’Anna Font, els tàndems Meritxell Martí i Xavier Salomó o Jaume Copons i Liliana Fortuny; llegiu els llibres d’Oriol Canosa, Tina Vallès o Marta Altés. Alguns d’aquests bons escriptors els trobareu precisament aquest cap de setmana a la fira Canalla!, a Vic. Deia Rodari: “La lectura, o és un moment de vida, un moment lliure, ple i desinteressat o no és res.” Tanquem els ulls, doncs, com els ratolins, i deixem que ens Frederick ens parli.

Quan el nen es faci gran trobarà molts llops a la vida real; ignorar-los o amagar-los no és la millor manera d’afrontar-los

Frederick, ets un poeta!