Les manifestacions de la Diada van demostrar que la capacitat per mobilitzar la gent està estancada. Van registrar xifres més modestes que les anteriors, però cal que els partits prenguin nota perquè la desafecció d’una part important de la població amb l’Estat persisteix

Casualitat o no, en plena celebració de la Diada Nacional de Catalunya, el Tribunal Constitucional va admetre dimecres a tràmit el recurs del Suprem contra la llei d’amnistia. Els magistrats d’aquest tribunal hauran de resoldre en els mesos vinents altres recursos presentats pel Partit Popular i Vox contra la norma impulsada per Pedro Sánchez amb ERC i Junts. Tot plegat enterboleix una mica més una tardor moguda en l’àmbit polític on dos dels principals partits catalans tenen congressos que marcaran el seu futur. Especialment convuls es preveu el d’ERC, on els partidaris d’Oriol Junqueras i els de Marta Rovira estan a matadegolla des de fa unes setmanes amb filtracions als mitjans de comunicació que estan minant un partit que fins fa poc estava presidint la Generalitat.

Junts ha de resoldre quin paper tindrà en la nova executiva l’expresident Carles Puigdemont i ha de començar a definir quin rol jugarà a partir d’ara en un tauler polític que ha canviat i on per primera vegada en catorze anys la presidència de la Generalitat està en mans d’un partit que no és independentista. La formació hereva de Convergència vol jugar, precisament, la carta de l’independentisme per omplir un nínxol que ERC ha abandonat en els últims anys en favor del pragmatisme i esdevenir d’aquesta manera l’alternativa al PSC de Salvador Illa. La unitat del sobiranisme és a hores d’ara un record del passat si és que, políticament, mai va arribar a existir del tot. La irrupció d’Aliança Catalana encara ha servit per acabar de dividir l’independentisme, com es va poder veure en els actes de la Diada i els dies previs en què el mateix president de l’ANC, Lluís Llach, s’enredava en unes declaracions buscant la complicitat dels votants del partit de Sílvia Orriols alhora que rebutjava la ideologia de la formació.

Les manifestacions de la Diada van demostrar que la capacitat per mobilitzar la gent està estancada. Van registrar xifres més modestes que les anteriors, però cal que els partits prenguin nota perquè la desafecció d’una part important de la població amb l’Estat persisteix. El dèficit fiscal que pateix Catalunya no només és una dèria dels independentistes. Aquest dèficit en el finançament té conseqüències en tots els àmbits del nostre dia a dia: la sanitat, l’educació, l’habitatge o les infraestructures. Per això, ara és important que hi hagi unitat i un front comú des de Catalunya.