Segur que la invitació a menjar fuet durant la foguera de Sant Joan a Ripoll no va ser producte de la ingenuïtat de la nova alcaldessa, però hi ha qui no ha descobert fins ara que al Ripollès i a Osona acostumem a acompanyar la coca amb fuet o llonganissa

Era una nit de Sant Joan de fa uns quants anys. Després de sopar amb la colla, vam sortir a fora del restaurant per tirar quatre petards i així fer una mica d’ambient. Un amic, que aprofitava per fumar un cigarro, va decidir encendre un petard, dels grossos. I sí, va passar: en plena eufòria santjoanina, va llançar el cigarro que s’estava fumant i es va quedar amb el petard a la mà. El resultat ja es pot imaginar: el dit petit obert de dalt a baix i tots cap a fer cua a Urgències, amb un pronòstic final de pèrdua d’una part de la falange i una anècdota per explicar la resta de la vida. El mateix any, algú va agafar predilecció per la vorera de davant de casa i es va dedicar a rebentar petards de la mida de bombes de dispersió, deixant un terra negre com la sutja i ple de restes de la festa que s’havien muntat els artífexs de tant merder. Malgrat que aquell any hi havia arguments suficients per demanar que es prohibissin els petards per sempre més, he de confessar que ni ens va passar pel cap. Ara, però, és una altra cosa. Uns ximplets van aprofitar la passada nit de Sant Joan a Campdevànol per cometre actes vandàlics, com suposo que també devia passar a altres pobles i ciutats. Algun graciós o aspirant a científic va fer l’experiment de fer esclatar un petard a un embornal del poble, deixant sense aigua una part del barri, i d’altres es van muntar la festa de la pólvora a costa d’algunes cadires i taules d’un bar del poble. De gent imbècil n’hi ha a tot arreu, no ens enganyem, i aquest tipus d’accions són les que acaben criminalitzant una festa ancestral, on tots, en un moment o altre, ens ho hem passat la mar de bé. Però aquest tipus de comportament incívic també ha provocat l’aparició d’una iniciativa ciutadana que ja demana –fins i tot interpel·lant l’Ajuntament– que es prohibeixin els petards. Algun membre d’aquesta comunitat ha fet una proposta menys restrictiva: que s’habiliti un espai al poble per tirar-los. Ja m’imagino l’aquelarre de fum, pólvora i soroll que suposaria això. Tots com psicòpates en un descampat competint per qui fot el forat més gros a terra. No hi ha dubte que estem immersos en l’era de prohibir. Cosa que no ens agrada, prohibim-la. Cosa que ens fa nosa, prohibim-la. Cosa que ens fa mania, prohibim-la. La paciència no és el que més abunda, no. Però tranquils, que aviat arribarà l’extrema dreta (aquesta sí, sense discussió) de Vox i d’això en farà bandera, per gaudi de tots aquests seguidors de la prohibició com la solució per a tot. Petards a banda, el protagonista d’aquest Sant Joan, però, ha estat el fuet, i afanyeu-vos a menjar-ne que tot apunta que aviat es demanarà de prohibir-lo. D’allà on vinc, el fuet o la llonganissa sempre han acompanyat la coca. És aquella combinació de dolç i salat que a molts no agrada però que al Ripollès és molt típic. Per exemple, a moltes cases també s’acostuma a menjar-ne el 24 de desembre, després de fer cagar el tió. Que l’alcaldessa –ja convertida en celebritie– de Ripoll convidés a gaudir de la foguera de Sant Joan tot menjant coca i fuet no va ser producte de la ingenuïtat. Seguríssim que no. Però una vegada dit això, la quantitat de bajanades i comentaris de savis i saberuts que hi ha hagut arreu ha estat, si més no, surrealista. N’hi va haver un parell d’al·lucinants: un que deia que donar fuet per menjar era voler excloure la comunitat musulmana però alhora també la comunitat jueva, que tampoc menja porc. L’altre encara em va fer més ràbia: “Introduir el fuet amb coca de Sant Joan amb calçador només es fa per assenyalar la comunitat musulmana, i això és xenofòbia”. Escolti, abans que existís l’Orriols de Ripoll ja en menjàvem, nosaltres, de coca amb fuet. Mireu, com diu la poeta més nostrada: que ens caigui un meteorit a sobre. I aviat.

Segur que la invitació a menjar fuet durant la foguera de Sant Joan a Ripoll no va ser producte de la ingenuïtat de la nova alcaldessa, però hi ha qui no ha descobert fins ara que al Ripollès i a Osona acostumem a acompanyar la coca amb fuet o llonganissa

Fuet i petards per Sant Joan