Es va veure a venir la pedregada i amb un fil de veu va deixar anar un sí de culpabilitat demanant clemència amb la mirada. El metge, just sentir la resposta, va dir-li: 'Doncs dona'm un cigarro, va'

Un amic que no anava fi tenia visita al metge i el metge, de més edat i molt respectat, amb to imperatiu va demanar-li: "Fumes?". Ell, encongit d'espatlles, es va veure a venir la pedregada i amb un fil de veu va deixar anar un sí de culpabilitat demanant clemència amb la mirada. El metge, just sentir la resposta, va dir-li: "Doncs dona'm un cigarret, va". L'episodi, rememorat fa uns dies per un col·lega periodista amb anys de vol, trenca un patró: el dels apriorismes. Els tenim tan assumits que ens empassem que els banquers són lladres, els bombers guapos, els immigrants delinqüents i els metges al·lèrgics al tabac. Aquestes generalitzacions, volgudament exagerades, són útils per construir explicacions. Els que saben de màrqueting diuen que davant un problema el més efectiu és trobar un culpable. Aquest recurs, resumit en allò d'"és culpa dels altres'", ve a ser com una navalla suïssa. Serveix per a tot. I té moltes variants: és culpa de Madrid, si un projecte a Catalunya fracassa; és culpa dels àrbitres, si el Barça perd, o és culpa dels immigrants, si la seguretat és millorable. La realitat, però, sempre és més complexa. Ara bé, simplificar-la ajuda a fer-la digerible. I sempre hi ha qui dient el que la gent vol sentir n'obté un rèdit. La política de vol gallinaci funciona així. La reflexió ve al cas del debat que, des de fa uns dies, existeix a Osona sobre si Vic ha de passar o no dels 50.000 habitants. És una falsa disjuntiva. La millora de les comunicacions, la situació geogràfica, el pes del sector agroalimentari i la proximitat amb Barcelona fan que el creixement sigui imparable. Per tant, el dilema ara -i subratllo l'ara- ja no és si Vic ha de créixer, sinó com es digereix aquest creixement. Aquest és el debat de fons. La Plana de Vic i Osona canviaran molt en pocs anys. I potser no per bé. Això també s'ha de poder dir. A Osona, i ara n'arriben les conseqüències, des de fa anys no s'han fet els deures. El Consell Comarcal havia estat pioner a Catalunya amb accions estratègiques. La portada d'aigües o l'abocador d'Orís en són exemples. Aquesta política, que resol problemes abans que apareguin, ja no es practica. Ara debaten mocions, es reparteixen càrrecs i s'actua de gestoria. Molts temes capitals no s'han afrontat. No és que no s'hagin resolt, sinó que no s'han ni plantejat. Aquest és el fracàs. Repassar el que deia el Pla Estratègic Osona XXI fa vergonya. A les conclusions d'aquest document, elaborat fa un quart de segle, ja es parlava de buscar solucions a la mobilitat. I hi havia propostes, com la plantejada pel geògraf Jaume Font a instàncies de l'Ajuntament de Vic, de fer un metro comarcal. No s'ha fet res. Això és com tenir tos, anar al metge, que t'auscultin, que et receptin un xarop i no prendre-te'l. Malament. Aquesta dinàmica és aplicable, també, a altres serveis tensionats. El sanitari, per exemple. Algú ha de dir, ja, que el finançament del Consorci Hospitalari de Vic no és l'adequat per donar resposta a les necessitats presents. Ni per descomptat a les futures. Això és una evidència. Castiga uns determinats segments de la població, però no perjudica a tothom. Que a la pública es doni hora a mesos vista per operar-se de cataractes beneficia la privada. Com a mostra, l'evolució dels usuaris de mútues. No paren de créixer. No hi ha hagut cap moviment significatiu per canviar el rumb. L'activista Greta Thunberg, quan criticava la inacció dels polítics, deia "stop bla, bla, bla". Una manera directa d'explicar que el que cal és parlar menys i actuar més. Els culpables no són els que s'equivoquen, sinó els que prometen canviar el món només amb paraules a partir d'apriorismes. Que vagin per feina. I sí: sempre hi deu haver algun metge que fuma. Pocs, però.

Es va veure a venir la pedregada i amb un fil de veu va deixar anar un sí de culpabilitat demanant clemència amb la mirada. El metge, just sentir la resposta, va dir-li: 'Doncs dona'm un cigarro, va'

“Fumes?”