Generositat amb matisos
El paquet de mesures que ha comunicat el govern espanyol per pal·liar els efectes de la guerra a l’Iran tenen una aparença de gran generositat. 5.000 milions d’euros és una xifra molt destacable, sobretot si es comparen amb les quanties, més modestes, que es comuniquen en països europeus. Però, més enllà de titulars enlluernadors, convé contextualitzar les grans xifres. El joc de sumes i restes i l’exclusió d’algunes partides que, en definitiva, no són més que línies de crèdit, donen una factura inferior als 5.000 milions d’euros que figuren en els grans titulars.
Aquesta primera constatació no és per negar que l’Estat fa un esforç notable per compensar l’efecte de la guerra sobre els preus dels productes, que ja era prou visible, per exemple, a les gasolineres. Però tampoc no es pot negar que l’Estat ingressa de més cada vegada que es produeix un creixement de la inflació. Algunes institucions han fet estimacions en aquest sentit. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal apunta que la recaptació tributària d’aquest any creixerà el 9,5% aquest any i que la inflació hi contribuirà en uns 3.400 milions només per un concepte, el que es diu progressivitat freda. Què és la progressivitat freda? Aquella que es produeix quan s’apugen sous per compensar el creixement de la inflació; com és sabut, els impostos a l’Estat són progressius, que és una manera tècnica de dir que paga més qui més té. Això es fa a través de trams d’ingressos. Si, a causa de l’augment de sou per compensar l’increment de la inflació, un treballador puja de tram, haurà de pagar més impostos. Això vol dir que l’augment de sou no li haurà permès mantenir el poder adquisitiu. Per això, aquests dies de mesures que llueixen als titulars s’haurà pogut veure, ni que sigui amb lletra petita, la paraula deflactació. És a dir, adaptar els trams d’impostos a la pujada de la inflació.
Si els càlculs de l’AIReF són exactes, significaria que l’Estat ja està recaptant 3.400 milions d’euros més i vol dir que aquells 5.000 milions que el govern posa sobre la taula ja en són, de fet, 1.600. Però es dona la circumstància que l’augment de preus que s’està compensant amb les mesures comunicades el 20 de març només afecta els carburants. El cost és elevat. Amb un augment de preu de 20 cèntims per litre, els ingressos de l’Estat per l’IVA d’aquests productes creixerien en 1.400 milions d’euros anuals, però la mesura ha estat reduir aquest impost i deixar-lo en un 10%, de manera que aquest augment d’ingressos queda reduït a la meitat, uns 700 milions. Però no es compta l’impacte posterior que pugui tenir un augment de preus energètics sobre alguns productes o sobre articles tan bàsics com els alimentaris. Fet i fet, les mesures del govern només estarien retornant a la societat una part del creixement en recaptació. És cert que, posteriorment, el mateix estat haurà d’afrontar el seu increment de costos, perquè les pensions pugen al mateix nivell de l’IPC i un potencial augment dels tipus d’interès li comportarien despeses addicionals d’endeutament, però la conclusió és que els ajuts comunicats no són exactament un atac de generositat.
Els precedents que avalen que l’Estat incrementa de manera molt notable la recaptació fiscal en els contextos d’escalada de preus són ben recents. El 2022, quan Rússia va atacar Ucraïna i es va produir una escalada bèl·lica els preus es van enfilar encara més. La inflació va arribar a tocar el doble dígit durant alguns mesos i va tancar amb unes xifres elevades, més pròpies de finals dels 80 del segle passat. Llavors també es van aplicar algunes rebaixes fiscals, es van fer reduccions de vint cèntims per litre als carburants, es van fer subvencions i rebaixes al transport públic i es van fer altres aportacions directes per a alguns sectors i xecs a famílies amb rendes baixes. Les estimacions apunten que aquestes mesures van tenir un cost de 17.000 milions d’euros, però la recaptació final d’aquell any va pujar en 32.000 milions. El que es pot concloure és que l’Estat va fer esforços per pal·liar els efectes de la crisi dels primers mesos d’un conflicte encara obert quatre anys després, però va acabar recaptant com mai fins llavors. Aquest és el precedent i, per més que l’IPC encara no ha arribat a aquells nivells, es pot concloure que la recaptació fiscal d’aquest any tornarà a enfilar-se si persisteix un conflicte bèl·lic amb repercussió directa sobre la producció de carburants i amb afectacions greus al transport de mercaderies que, forçosament, també incidirà en els costos de producció i distribució.
Els augments de recaptació tenen com a aspecte positiu que l’Estat pot destinar diners a compensar els efectes directes del conflicte, però també contribueixen a equilibrar els balanços d’ingressos i despeses i possibiliten que es redueixi l’endeutament públic. Convindria reflexionar, d’altra banda, sobre l’estructura mateixa dels ajuts que es concedeixen, que no sempre fan gala del compliment de la progressivitat que se suposa al sistema fiscal espanyol. Els ajuts generals beneficien amb independència del nivell d’ingressos dels contribuents, i ja en el cas de les mesures aplicades per la guerra d’Ucraïna es va produir la circumstància que algunes, com les bonificacions a les benzines beneficiaven més les rendes altes. Llavors es va crear l’impost a les grans fortunes, encara vigent, però amb menor capacitat recaptatòria que el primer any. Reduir l’IVA als carburants torna a tenir el mateix defecte de progressivitat sense que s’hagin comunicat compensacions.