La Dounia és catalana, viu a Vic i voldria no haver de parlar sempre del mateix. La senyora del meu davant al tren porta una creu petita penjada al coll. És una catalana cristiana; la Dounia, una catalana musulmana

“Apàtrida enyorós d’unes desferres / m’entrec a tu i ferit per melangies / et bes plorant el cos des d’altres terres.” Pons Ponç. Vaig en tren, un noi madrileny diu que les banderes no serveixen per a res. Hi estic d’acord, encara que tingui la…