És fàcil assenyalar el pobre com a esca del pecat: necessitem una policia i una justícia pròximes, democràtiques i honestes per sentir-nos segurs, però també polítiques amb bones expectatives

“Els moviments feixistes només podien desenvolupar-se amb l’ajuda de gent ordinària, de gent fins i tot convencionalment bona.” Robert Paxton. És de justícia explicar on som des d’un punt de vista crític i entenedor. Xavier Crosas, en aquest diari [EL 9 NOU 5/11/21], parlava dels llocs de treball que s’han creat a la comarca d’Osona, sobretot a les càrnies, un sector econòmic que factura molts diners i que té una mà d’obra barata que treballa en unes condicions indignes. Parla d’un model econòmic global que concentra la riquesa en poques mans. Diu que ara no prospera ningú, ni els que som aquí, ni els que arriben de fora. Proposa que els impostos que paguen les indústries càrnies puguin repercutir a les poblacions d’on procedeixen els seus treballadors. Diu que cal buscar solucions a la degradació econòmica. També fa referència al de la inseguretat ciutadana. Jo dic que si fem créixer aquest tuf és fàcil assenyalar el pobre com a esca del pecat. Necessitem una policia i una justícia pròximes, democràtiques i honestes per sentir-nos segurs, però també polítiques amb bones expectatives. L’expectativa de tenir una feina digna, conciliadora amb la vida familiar i l’expectativa de compartir les feines entre persones de diferents orígens i cultures ens faria més humans. L’expectativa de poder eliminar la pobresa més extrema de la gent irregular que no pot treballar per culpa de la llei d’estrangeria. L’expectativa de poder trobar habitatge social. L’expectativa de tenir unes bones polítiques per al jovent: que se senti realitzat en els estudis, en la igualtat d’oportunitats, en el treball, en els espais d’oci, en la seva llibertat sexual. Tot això s’hauria d’implementar des de la política local i global, però si aquesta amaga el cap sota l’ala es provoquen reaccions gens conciliadores, viscerals, punidores que assenyalen la diferència i quan s’assenyala la diferència apareixen tres elements clau: estereotip, prejudici i discriminació. Si s’arriba fins aquí, l’ou de la serp ja ha esclatat. Com es pot entendre que si una família rep una ajuda deixi de rebre-la si han arrestat algun dels seus membres? Aquesta punició fa la família més vulnerable. Els càstigs creen frustracions, no empoderen. Com es pot entendre que si algú malauradament ha de viure d’ocupa o il·legalment no se’l pugui ajudar? De fet les persones irregulars, per llei, no tenen dret a res, però no els podem deixar morir de gana ni de fred. Algú pensa que els pisos que ocupen les persones necessitades ho fan per diversió? Hi ha qui diu que aquell que rep una ajuda econòmica ha de prestar uns serveis a la comunitat. Cal veure el tipus d’ajuda que rep, el com i el perquè. Potser seria bo buscar recursos per activar programes de formació diversificats i fer bones polítiques de promoció econòmica. El treball és un dret, no un acte caritatiu. I totes les persones tenen dret a estar empadronades. No empadronar atempta contra els drets humans perquè el padró dona dret a l’assistència sanitària, la social i a l’educació d’uns fills i filles que són el present i futur. Els moviments feixistes només poden desaparèixer amb l’ajuda de gent ordinària, de gent fins i tot convencionalment bona, si aprenem a combatre’ls.

És fàcil assenyalar el pobre com a esca del pecat: necessitem una policia i una justícia pròximes, democràtiques i honestes per sentir-nos segurs, però també polítiques amb bones expectatives

Gent ordinària