Gent que fa coses
La gent fa coses. Coses bones, sovint. A Osona existeixen molts projectes nascuts de l’empenta de la gent. De la societat civil, que en diuen. EL 9 NOU n’és un. Un grup de persones, fa més de 45 anys, van fundar un periòdic en paper a Vic. I amb Josep Masoliver, tapisser de professió i periodista de vocació, com a principal promotor es van dedicar a recórrer tots els pobles per buscar complicitats. És a dir, pasta: socis a 1.000 pessetes. Amb aquest coixí va engegar un projecte periodístic que, després, amb la direcció successiva de Ferran Font, Jaume Collell o Jordi Molet i la implicació de molts d’altres periodistes -dir noms sempre és injust perquè significa silenciar-ne d’altres-, va créixer i es va fer gran. Aquesta és una història d’èxit però a la comarca, i en diversos àmbits, n’hi ha moltes d’iniciatives similars de persones que destinen temps o diners a projectes que, encara que siguin privats, tenen vocació de servei públic.
I no només en l’àmbit de l’empresa. També en el de l’associacionisme. El cas d’Osona contra el Càncer és paradigmàtic. Dissabte feien una col·lecta per recaptar fons a Manlleu. Una legió de senyores amables, perquè bàsicament són senyores i totes amables, van colonitzar totes les cantonades. Em van fer dues emboscades: una al matí quan anava al forn, i em van enganxar un adhesiu petit a la camisa, i una altra a migdia amb el cotxe en un semàfor. Com que m’havia canviat de roba em van enganxar un segon adhesiu. Aquest cop a la solapa de l’americana, això sí. Doble contribució a la guardiola. La dono per bona. El que aporta Osona contra el Càncer a la comarca en forma de voluntariat i solidaritat és majúscul. En xifres: més de cinc milions d’euros per millorar la vida dels pacients amb càncer. Paraules majors.
És un exemple de la potencialitat d’una societat quan està organitzada. Osona té una singularitat. A diferència d’altres comarques veïnes, que són capgrosses, amb una capital potent i satèl·lits molt petits al voltant, Osona funciona com una comarca ciutat: Vic com a capital aglutina els principals serveis, però, per sota, existeix un sistema de municipis amb les seves pròpies àrees d’influència. Aquest funcionament facilita la connexió de persones, idees i projectes. Per això no tot passa a Vic. El Carnaval de Torelló, els Tonis de Santa Eugènia o Taradell o la Festa del Pi de Centelles són iniciatives reeixides amb un impuls civil. A davant hi ha gent que estira i a darrere, gent que empeny.
Com l’empenta que van tenir els comerciants de Manlleu durant els primers passos de l’associació MAB, que, ara, compleix un quart de segle. El primer president, Pere Puig, a l’acte de celebració que es va fer la setmana passada al Teatre Municipal, va explicar que per fer-la grossa van decidir instal·lar una pista de gel. Ara bé, valia una calerada -“em sembla que 10 milions de pessetes”, va dir- i que ell i Josep Anglada, d’Anglada Electrodomèstics, van avalar un crèdit concedit per l’extinta Caixa de Manlleu per fer-ho possible. Aquell any, a més, va nevar, per la qual cosa els càlculs d’ingressos no es van complir ni de lluny. Però de la manera que fos, això no va explicar-ho, van sortir del pas. De fet, tenir empenta també és això: no arronsar-se davant les dificultats.
Com no s’arronsen mai els veïns del Lluçanès que munten la Fira de l’Hostal del Vilar, punt de reunió de pagesos de tota la comarca. Cada 28 de setembre, caigui el dia de la setmana que caigui, fan la fira. Una vegada vaig preguntar a l’alcalde de Sant Agustí, el malaguanyat Josep Pujol, per què no la feien en diumenge. La resposta: és una fira per als pagesos i, a pagès, tots els dies són iguals. Els porcs mengen cada dia, les vaques s’han de munyir cada dia i les ovelles pasturen cada dia. Per tant, el dia de la setmana és indiferent. Funciona si s’hi posa interès, ganes i empenta. És un exemple més, i n’hi ha més, de gent que ha fet coses, que ha obert camí i que a cada problema hi troba una solució. Com acrediten els fundadors d’EL 9 NOU, les senyores que donen vida a Osona contra el Càncer, els entusiastes que van idear el Carnaval de Torelló, els comerciants que van impulsar el MAB de Manlleu o els valents de la Fira de l’Hostal del Vilar. I molts més. Són persones diferents, però en el fons iguals: gent que fa coses.