Alpinista, geògraf, cartògraf i pintor, Reclús va participar en la revolta de la Comuna de París, on va ser detingut i sotmès a un consell de guerra

Era una tarda d’octubre, plujosa, agradable després de tanta sequera. Ordenava fotografies, de les d’abans, i la vaig trobar, i em vaig acostar la foto, i sota la llum de la làmpada vaig veure la seva cara, menuda, amable, somrient, amb ulleres i bigoti. Mira, —em vaig dir— és l’amic Botella. Fa molt de temps que no ens veiem. Javier Botella és l’amic valencià, metge com jo, alpinista, escriptor i reconegut especialista en medicina de muntanya. Amb la visió d’ell em vingueren els records. N’havíem parlat més d’una vegada, de Reclús. En Javier em deia que, de nen, sempre havia vist els volums d’aquest autor a la llibreria de son pare. Té la seva lògica, les primeres traduccions al castellà les va fer una editorial valenciana. Ara són seus, els ha llegit i en gaudeix. A mi la lectura també em va atrapar, i per això vull compartir-la amb vosaltres. El meu descobriment d’aquest autor excepcional comença amb la lectura de la seva obra mestre El hombre y la tierra (6 volums. Casa Editorial Maucci-1910). Eliseu Reclús (1830-1905), va ser alpinista, geògraf, cartògraf i pintor, catedràtic de geografia comparada a Brussel·les, home d’idees progressistes i anarquistes; fou amic i col·laborador de Kropotkin; va participar en la revolta de la Comuna de París, va ser detingut i jutjat en consell de guerra. El tractat de geografia el començà a escriure durant un exili a Suïssa, després de ser alliberat d’una presó francesa gracies a una campanya internacional liderada per intel·lectuals de renom com Darwin, Wallace i Spencer. En el llibre Histoire d’une montagne (1880), Reclús desplega tots els seus ideals. Les admirables descripcions de la natura es combinen amb les seves reflexions. Luciano Labajos escriu, en un pròleg d’una nova edició, que quan es publica Història d’una muntanya, Reclús té 50 anys i ha passat bona part de la seva vida sense cap repòs. Parlant de l’obra, Joel Cornault, un altre estudiós del geògraf, diu que és una meditació moral i poètica sobre la visió del món d’aquest anarquista militant. Afegeix que, segons l’autor, la contemplació de la natura i de la seva llibertat només pot estimular a l’home a creure en les virtuts del progrés, de l’entusiasme i de la felicitat. Per una part perfila les muntanyes, les fa parlar, ens commou amb la seva sensibilitat i ens convida a concentrar-nos-hi. Parla dels cims, de les valls, de la roca i del cristall, de la boira i les tempestes, de les neus i les allaus, de les glaceres. L’impressiona també el vessant humà, el contrast entre la salut poderosa de bona part dels nadius i la malaltia dels altres, els qui pateixen cretinisme –deficiència tiroïdal amb retard físic i mental–. En fa una crua descripció: “Entremig d’aquests homes tan forts, al costat d’aquest valents d’amples espatlles i mirada penetrant, que pugen pels penyals amb pas ferm, s’arrosseguen desagradables masses de carn viva: els cretins de goll penjant”. Proposa remeis d’acord amb l’època: “Aquests éssers no saben caminar, se’ls ha de péixer... Heus aquí els últims representants d’aquesta humanitat, d’aquells que han estat creats per mirar les estrelles!”. Reclús vol ajudar-los, els vol curar, perquè entrin a la societat dels homes lliures. És cert, es diu, que una aigua dolenta pot contribuir-hi, però això és tot? es pregunta... No ho té clar i busca solucions: “Només cal entrar en aquestes cabanyes on neixen i vegeten els idiotes per veure que hi ha també altres causes: la cambra és com una cort fosca, plena de fum, l’aire que es respira és aspre i fètid”. El nostre autor, amb la visió de l’any 1880, ens diu que aquestes barraques han de desaparèixer per convertir-se en cases còmodes i sanes, perquè els qui hi viuen siguin dignes del paisatge que els envolta i puguin contemplar amb satisfacció els cims nevats. El seu amic Kropotkin –geògraf i anarquista com ell– ens relata la seva mort: “El 4 de juliol de 1905 vam perdre l’Eliseu, uns dels nostres millors amics, va morir en un petit poble de Bèlgica, demanant que no se li fes cap cerimònia i pregant al seu nebot Paul perquè l’acompanyés, tot sol, al cementiri. Allà va ser enterrat, al costat del seu germà Elías, l’amic íntim de tota la vida”. És tard, ha parat de ploure, deso la foto i em quedo una estona amb el record d’en Javier i de l’obra de Reclús. Em poso a escriure; si aquestes pinzellades serveixen perquè algú de vosaltres en faci el seu propi descobriment, jo n’estaré molt content.

Alpinista, geògraf, cartògraf i pintor, Reclús va participar en la revolta de la Comuna de París, on va ser detingut i sotmès a un consell de guerra

Geògraf i anarquista