Càritas Diocesana de Vic, que inclou Osona i el Ripollès, atén un 4% més de persones en risc d'exclusió residencial

La pandèmia de la Covid-19 ha deixat moltes factures. A banda del colossal impacte sobre la salut, amb centenars de morts a Osona i el Ripollès, també hi ha una profunda petjada sobre l’economia. En els moments més crus de la pandèmia la regressió econòmica a Osona va ser menor que en altres comarques de la demarcació de Barcelona pel pes del sector agroalimentari perquè, com que era considerat essencial, no va haver d’aturar l’activitat. Això va jugar a favor. Ara, en l’escenari d’una remuntada ràpida cal estar atents. Un dels perills, ja identificats a la crisi del 2008, és la doble velocitat de la recuperació, fet que eixampla les desigualtats. Perquè, en el fons, les crisis són com un retolador fluorescent que subratlla les debilitats. I els problemes previs, especialment palpables en els municipis i barris més desafavorits, queden a la intempèrie. A l’edició de divendres passat EL 9 NOU publicava una xifra inquietant: Càritas Diocesana de Vic, que inclou Osona i el Ripollès, atén un 4% més de persones en risc d’exclusió residencial. És un problema amb moltes cares, una de les quals és el preu dels lloguers. La llei per contenir-los, aprovada l’any passat, no ha tingut un efecte clar sobre els preus i no ha servit per frenar un degoteig d’ocupacions de pisos. Sovint es tracta de persones que són dobles víctimes: d’una banda, per veure’s exclosos del mercat d’habitatge i, de l’altra, perquè una màfia s’ha aprofitat d’ells. Ara bé, també hi ha qui, tenint la possibilitat de pagar un lloguer, opta per aquesta pràctica, una actitud impossible de justificar. I al mig, impotents, els propietaris, que veuen com ningú dona resposta a una situació injusta. Les solucions, com ja s’ha defensat en altres ocasions des d’aquesta tribuna, no poden ser només policials i judicials, sinó que cal una intervenció política. En primer lloc, per regular el mercat de l’habitatge i garantir un dret com és el de disposar d’un sostre on viure i en segon lloc, perquè s’actuï amb diligència en situacions en què els propietaris també són víctimes. És un problema complex que no es pot ajornar: una olla de pressió sempre ha de tenir una vàlvula d’escapament. I la vàlvula és que la política passi a l’acció.

Càritas Diocesana de Vic, que inclou Osona i el Ripollès, atén un 4% més de persones en risc d'exclusió residencial

Gestionar la postpandèmia, una tasca amb moltes cares