Víctor Palomar | 10:23
Opinió

Darrere de moltes d’aquestes enquestes que es publiquen als diaris hi ha una empresa que intenta vendre’ns un producte

Gildes

Perdem una mitjana d’1,3 mitjons cada mes, els aficionats als entrepans de formatge fos diuen que tenen més sexe que la resta i el 41% dels nord-americans preferiria viure amb fantasmes abans que amb mals veïns. Són conclusions d’estudis i enquestes promocionals que s’han difós a través dels mitjans de comunicació.

A la redacció rebem constantment notes de premsa amb descobriments d’aquest tipus. Si aportes una xifra avalada per una enquesta, guanyes credibilitat. Fent una recerca entre els missatges recents del meu correu electrònic, et podria dir que els catalans prefereixen gildes per acompanyar una canya, per davant de la truita de patates, el pernil salat o els fruits secs. O que el 85% dels treballadors va a la feina encara que estigui malalt i que el 67% dels catalans s’estimaria més quedar a fer el got amb els amics abans que passar una hora més mirant xarxes. Darrere de moltes d’aquestes enquestes hi ha una empresa i una agència de comunicació que intenten vendre’ns un producte: una rentadora, una assegurança o una estada en un hotel.

Una agència de comunicació va preguntar als britànics quines galetes els agradava sucar i després en va provar disset tipus per comprovar quines resistien més immersions en aigua calenta. La guanyadora –Jaffa Cake– en va aguantar 116. Darrere de la campanya no hi havia ni un fabricant de galetes ni una marca de llet: era per donar visibilitat a una web de casinos (!). En la presentació del cas, l’agència exhibeix orgullosa 109 aparicions als mitjans i 99 enllaços. Podríem dir que el filtre periodístic va ser més porós que les galetes.

Per cert, posats a explicar curiositats que no ens canviaran la vida, l’origen de la gilda s’atribueix a un bar de Sant Sebastià. L’original porta oliva, anxova i bitxo enfilats en un escuradents. El van batejar en honor del personatge de Rita Hayworth a la pel·lícula Gilda (1946), perquè també era “verd, salat i una mica picant”. Ara només faltaria que un fabricant d’olives encarregués una enquesta per saber quanta gent coneix aquesta història. I segur que algun mitjà dels que només busquen clics ja tindria una altra notícia.