Les eleccions s'acaben avui, però les negociacions comencen demà: hi haurà matrimonis de conveniència, parelles que grinyolen i fins i tot amors impossibles

L'atleta Pere Cascacuberta, un mite de l'atletisme, va ser campió del món júnior de cros l'any 1984. Quan rememora aquella cursa a Nova Jersey, on es va guanyar el sobrenom del kenyà blanc -des d'aleshores tots els campions han estat africans-, sempre explica que anava segon, mirava enrere perquè veia a venir el tercer i, perquè no l'atrapés, va treure forces de no se sap on per fer un esprint final que li va fer creuar la línia primer. És a dir, anava segon i va quedar primer perquè no volia ser tercer. Sembla un contrasentit, però no ho és. A la vida, a vegades, es produeixen caramboles. I a la política també. Aquest diumenge, 28-M, s'han fet les eleccions municipals. A l'hora d'escriure aquest article encara no s'havien tancat els col·legis electorals. Però és possible que en molts municipis no hi hagi majories absolutes. Ls eleccions s'acaben avui, però les negociacions comencen demà. La cursa electoral no acaba amb l'escrutini. Aquesta cursa a vegades condueix candidats i partits a metes inimaginables. Sempre es produeixen pactes que a priori semblen impossibles. Però es produeixen. És la mostra que en política s'ha de tenir molta cintura i poca memòria. Durant les campanyes sempre hi ha excessos. Després toca pair-los: tothom s'ha d'empassar paraules, retractar-se de fets i esforçar-se per posar el comptador a zero. Pot semblar hipocresia, però és supervivència. Ho explica molt bé, sense referir-se a la política, el cineasta Cesc Gay, director d'Historias para no contar, una pel·lícula que indaga en les relacions d'amistat i de parella. En una entrevista a La Vanguardia deia que "a la vida s'ha de mentir molt i ser molt hipòcrita, si no sempre ens estaríem barallant". La tesi, volgudament provocadora, té un fons de veritat. I, encara que ell parli de parelles i d'amistats, és extrapolable a la política, on es produeixen matrimonis de conveniència, on hi ha parelles que grinyolen i fins i tot amors impossibles. Per això en els propers dies a molts els tocarà mossegar-se la llengua, estendre la mà a alguns que ahir veien com a adversaris i que demà poden ser aliats i al final potser es veuran de bracet amb qui mai s'haurien imaginat. La política també és entendre la diferència i, com si fos una cursa de fons, fins a última hora poden produir-se inesperats girs de guió. Com li va passar al bo d'en Pere Casacuberta, que l'any 1984 a Nova Jersey anava segon i per no voler ser tercer va acabar sent primer.

Les eleccions s'acaben avui, però les negociacions comencen demà: hi haurà matrimonis de conveniència, parelles que grinyolen i fins i tot amors impossibles

Girs de guió