17 fou el nombre de vigatans (no necessàriament de naixença) que veieren premiats els seus treballs als Jocs Florals de Barcelona entre els anys 1865 i 1936

Tot i la mort del mitjà El Ausonense el 1863, Vic no va quedar orfe de periòdics. De la mà del mateix doctor Salarich i de Francesc Xavier Calderó i Vila, fundaren El Eco de la Montaña el mateix 1863. Estigué a la venda fins al 1868. Abans, però, d’arribar a l’any 1868, convé parlar del que ocorregué just l’any anterior, el 1867, any remarcable en els annals de la Renaixença literària. Com vam apuntar fa unes setmanes, el 1859 es van restaurar els Jocs Florals a Barcelona. El 1865, Jacint Verdaguer obtingué un accèssit en l’englantina i un altre en un premi extraordinari. Fou el primer osonenc que va sonar en el certamen i tenia 20 anys. L’any següent, el 1866, va conquerir quatre accèssits més. L’olla del gènere poètic en català i, per què no dir-ho, el ressorgiment de la pàtria catalana estava a punt d’arrencar el bull, però li faltava una embranzida. Vingué, com no podia ser d’una altra manera, de la Ciutat dels Sants. Han estat molts els que han parlat de l’Escola Vigatana, però en el nostre cas no entrarem en la polèmica. Nosaltres parlarem directament de l’Esbart de Vic. En paraules del canonge Collell, “la vistosa colla de minyons era l’Esbart de Vich, nom apropiat per significar un estol de poetas, o aymadors de la poesía, que en la mes falaguera edat de la vida s’assajavan a volar per les regions del ideal, donant forma poética als sentiments de son cor, simbolisats en la hermosa trilogía que la novella gent trobadoresca ha escrit per devisa en lo penó de la renaixença literaria de Catalunya”. No hem trobat una data assenyalada del germen que acabaria engendrant l’Esbart de Vic. El que sí sabem és com es va anar gestant fins al dia que s’hi va donar oficialment el tret de sortida. El Círcol Literari feia les seves sessions científiques i literàries, però no deixava de ser una entitat un tant conservadora i una mica reticent als aires renovadors que rondaven per Catalunya. Aquests aires generalment provenien de la ciutat, i quan diem ciutat ens referim a Barcelona. Allí s’hi infiltraven joves estudiants que llavors arribaven a Vic amb ànim de canviar el món, i amb l’empenta que la joventut els donava. De totes maneres, cap d’ells, d’entre 18 i 22 anys, gosava compartir les idees progressistes de la ciutat, així que d’alguna manera es van crear el seu propi cercle. Fou així com uns quants d’aquells homes, bàsicament estudiants de Barcelona i del Seminari de Vic, es trobaren a la Casa Masferrer. Allí fou on els quatre germans de la nissaga, Josep, Ramon, Francesc d’Assís i Francesc de Paula, els feien d’amfitrions. Sota aquest fogà, també hi feien les tertúlies que no gosaven fer al Círcol, com també hi llegien treballs en vers o prosa. En una d’aquelles sessions, concretament el 18 de juny de 1867, Jaume Collell llançà la proposta d’anar a recitar poesies de bon matí al voltant d’una font. La proposta fou molt ben rebuda. Es decidí que ho farien a la font de la Torre de Morgadès (avui Font del Desmai), paratge on Jacint Verdaguer, poeta que començava a brillar, hi anava sovint. L’endemà mateix, el dia 19 i vigília de Corpus, es trobaren els nou integrants vigatans a la plaça de Santa Teresa per fer camí cap a la Torre de Morgadès: Josep Serra i Campdelacreu, Josep Salarich, Marià Campà, Antoni d’Espona, Martí Genís, Jaume Collell, Pere Andreu i els dos germans Francesc i Josep Masferrer. De camí cap allí, passarien a buscar Jacint Verdaguer per Can Tona, on ell vivia. Més enllà de la història de l’Esbart, per ara tan sols cal dir que d’aquells esqueixos reeixiren grans clavells. És a dir, 17 fou el nombre de vigatans (no necessàriament de naixença) que veieren premiats els seus treballs als Jocs Florals de Barcelona entre els anys 1865 i 1936. D’un total de 90 premis obtinguts, se’n repartiren 23 d’ordinaris, 25 d’extraordinaris i 42 accèssits. D’aquests 17, quatre foren mestres en gai saber, que significa que guanyaren els tres premis ordinaris: Jaume Collell (1871), Jacint Verdaguer (1880), Ramon Garriga (1926) i Felip Graugés (1936) .

17 fou el nombre de vigatans (no necessàriament de naixença) que veieren premiats els seus treballs als Jocs Florals de Barcelona entre els anys 1865 i 1936

Glòries vigatanes | La influència en la Renaixença literària