És gràcies a persones genials com ell que la societat, en aquest cas el futbol, troba nous camins cada dia

Aquesta setmana passada ens va deixar Joan Escoda, a 93 anys. Del munt d’encerts que va tenir Hipòlit Planàs com a president de la UE Vic destaca el fitxatge de Joan Escoda. El tècnic arribava a Vic després d’una tasca espectacular al planter del RCD Espanyol de Barcelona i abans del Badalona CF.

El president Planàs va veure abans que ningú que el mètode Escoda era el futur del futbol formatiu i li va donar carta blanca. La resposta de Joan Escoda no podia ser una altra: posar els fonaments per a la formació de futbolistes. El premi per al Vic va ser l’ascens del Juvenil a Divisió d’Honor, però parlem d’un fet puntual. La veritable recompensa era el canvi de filosofia en l’ensenyament del futbol, que molts equips no van saber aplicar fins molts anys després. Quan Escoda va arribar a Vic va veure la necessitat de disposar d’unes instal·lacions que el camp ubicat al carrer Gallissà no podia donar, per qüestió d’espai. Ell va impulsar la campanya per tenir un camp nou. Era l’any 1973 i el nou camp municipal no va arribar fins una dècada després, però l’empenta inicial va portar al final feliç que ell no va veure com a tècnic, tot i que sempre va estar a disposició de la UE Vic.

Escoda era una persona exigent amb si mateix. La novetat d’avui corria el risc de quedar obsoleta si demà trobava una alternativa millor. És gràcies a persones genials com ell que la societat, en aquest cas el futbol, troba nous camins cada dia.

Gràcies per tot, Joan.