Núria Sala no només ha estat un exemple de qualitat esportiva, sinó també de constància, d’amor pel futbol i sobretot de lluita en un món que mai ha estat fàcil per a les dones

Quan Núria Sala anuncia que penja les botes, no és només una jugadora qui s’acomiada del terreny de joc.

És una representant d’una generació que ha lluitat per dignificar el futbol femení. Des de ben petita la pilota ja era la seva companya inseparable. Va començar al Taradell, ajudant des de ben jove el primer equip quan no era ni juvenil. Per nosaltres era la Núrieta i volíem sempre que pugés a ajudar-nos, perquè tenir-la a l’equip era tenir gol i, moltes vegades, sinònim de victòria. Despuntava des de molt jove i el Vic es va fixar en ella.

Sent juvenil ja va debutar al primer equip del conjunt vigatà, on ha estat 12 temporades, i no va trigar gens a convertir-se en referent per a les que venien i venen al seu darrere. Costarà veure un Vic Riuprimer REFO sense Núria Sala. Per aconseguir tot això, i com moltes jugadores que han lluitat per poder jugar a futbol, ha hagut de picar molta pedra.

Ara Núria Sala ha decidit penjar les botes després d’una vida –tot i que només té 30 anys– dedicada al futbol. I no parlem només d’una gran jugadora que deixa els terrenys de joc. Parlem d’una passió i d’un llegat que quedarà per sempre. Perquè Núria Sala no només ha estat un exemple de qualitat esportiva, sinó també de constància, d’amor pel futbol i sobretot de lluita en un món que mai ha estat fàcil per a les dones.