Guanyadors
“[Al programa de ràdio] hem parlat dels problemes i dificultats derivats de la nostra condició, i hem vist que no estem sols. Hem compartit el dolor de recordar com se’n reien de nosaltres a l’escola, com ens rebutjaven i ens deixaven de banda, les dificultats que tenim per trobar feina, parella o, fins i tot, amics.”
No recordo qui era, però no fa gaire vaig sentir una entrevista en un programa de ràdio on un finalista d’un premi de cinema admetia la frustració que suposa haver-se preparat un discurs que mai ningú escoltarà. Només el guanyador té dret a pujar a l’escenari, recollir el premi i projectar la seva veu per dir tot allò que ha escrit, memoritzat o improvisat en aquell moment. Vaig pensar que era injust i que seria interessant recuperar, algun dia, grans discursos que mai han vist la llum, que han quedat oblidats en silenci per sempre més en un tros de paper al fons de la butxaca d’una americana o d’uns pantalons.
Ja em perdonaran la Rut i en Jaume, que en nom de tots sis presentadors del programa Discapaci… què?, fet per Sant Tomàs i EL 9 NOU, van preparar, per si guanyaven, el discurs que encapçala l’article i que segurament mai ningú hauria pogut sentir ni llegir. Van ser finalistes dels Premis Sonor del pòdcast català, però, tot i que no van ser els primers, segur que molts coincidiran amb mi que abans d’això ja eren uns guanyadors. No els hi he demanat permís però he cregut que aquestes paraules no podien quedar silenciades: “Esperem que tothom es qüestioni què vol dir ser una persona amb discapacitat i que puguem aconseguir una societat més oberta, més inclusiva i més justa.”
Us ho devem.