L'autoritat es guanya essent oportú i això vol dir perdre temps de rellotge per guanyar temps de vida

De l’autoritat n’he parlat sovint i és que no es pot educar sense autoritat. Potser és el primer element a tenir present. Ara bé, recordem que tenir autoritat no vol dir ser autoritari. L’adjectiu comparteix arrel semàntica amb el substantiu, però el significat d’ambdues formes porta a idees diferents i, a més, autoritat té distintes accepcions segons parlem des del dret, la política, la sociologia i la religió, o si ho fem des de l’educació i la filosofia. El llatí distingeix l’auctoritas de la potestas, poder. Qui té auctoritas té criteri, fa créixer, proveeix de recursos, genera vinculacions sanes i reforça les aptituds de qui acompanya, de manera que la paraula duu associades idees de creixement i desenvolupament de les persones. Qui té poder massa sovint l’imposa. Una ètica de la responsabilitat i la consideració cap als éssers humans i altres éssers vius diu que l’autoritat és un ingredient essencial a conservar i l’autoritarisme una perversió a evitar. Però la nostra és una societat farcida de tics autoritaris i mancada d’autoritat. L’autoritat hom se l’ha de guanyar! Com s’aconsegueix tenir autoritat sense ser autoritari i sense emprar comportaments que imposin o subjuguin? Hi ha qui us dirà que es pot fer a través de la persuasió, l’amanyagament, el xantatge emocional o de la distribució de premis i compensacions. De cap manera, aquestes són formes de manar, de mostrar més el poder que l’autoritat. L’autoritat es guanya fent el que cal en el moment que cal fer-ho; essent oportú i això vol dir perdre temps de rellotge per guanyar temps de plenitud de vida. El temps oportú, kairós, fuig de l’imperatiu del rellotge, de la imposició dels horaris, de la tecnologia, del programa tancat o absurd, de l’objectiu prefixat sense conèixer la persona que l’ha d’assolir. El temps oportú és prudent i és fundador, és creador de companyia i generador de confiança. S’exerceix autoritat dedicant el temps i les paraules, també silencis i gestos, convenients a qui ho necessita en el moment que li cal. Traspua autoritat qui fa intervencions senzilles amb tacte pedagògic o qui imparteix una classe magistral ben preparada, amarada de coneixement de rigor científic, transmesa i presentada perquè qui escolta se senti afortunat de fer-ho. Qui té autoritat acarona amb la mirada. Qui té autoritat no es cansa de cercar maneres de calmar feres farcides d’autoritarisme.

L'autoritat es guanya essent oportú i això vol dir perdre temps de rellotge per guanyar temps de vida

Guanyar-se l’autoritat