Un dels grans reptes als quals haurà de fer front Europa és el de l'aigua: la sequera, però també les pluges sobtades que provoquen greus inundacions

El ple del Parlament Europeu va donar llum verda, el passat 25 de novembre, al nou Col·legi de Comissaris. En altres paraules, va aprovar els candidats presentats per cada estat membre per assumir una cartera/portafoli de polítiques europees per als propers quatre anys. Com ja vaig assenyalar en el darrer article, les competències atribuïdes al comissari d’Agricultura i Alimentació (destaco, com ja vaig fer, que ha caigut el nom de desenvolupament rural i s’ha substituït per alimentació) seran complementades per altres nou comissaris. Aquests comissaris seran l’espanyola Sra. Teresa Ribera, comissària de Transició Neta, Justa i Competitiva; el Sr. Stéphane Séjourné, comissari per l’Estratègia Pròspera i Industrial; la Sra. Roxana Mînzatu, comissària de Drets Socials, Qualitats Professionals, Treball i Preparació; el comissari de Cohesió i Reformes; el Sr. Maroš Šef?ovi?, comissari de Comerç i Seguretat Econòmica, Afers Interinstitucionals i Transparència; el Sr. Valdis Dombrovskis, responsable d’Economia i Productivitat; el Sr. Olivér Várhelyi, responsable de Salut i Benestar Animal; el Sr. Wopke Hoekstra, comissari de Clima, Creixement Net i Zero Emissions, i la Sra. Jessika Roswall, responsable de Medi Ambient, Resiliència de l’Aigua i Economia Circular i Competitiva; la Sra. Ekaterina Zaharieva, Start-ups, Recerca i Innovació, i, evidentment, l’alta representant de la Política d’Afers Exteriors i Seguretat, la Sra. Kaja Kallas. Com dirien els francesos, pas mal. Per què tants comissaris afectaran Agricultura? Com ja us havia assenyalat en diverses ocasions, la Comissió Europea (CE) ja no treballa de manera vertical, és a dir, totes les polítiques, i més la política agrària comuna (PAC), són (i és necessari) un enfocament més horitzontal. No podem parlar d’agricultura sense parlar d’aigua, de recerca, de comerç, sense parlar d’economia circular, sense parlar d’energia i d’energies renovables, etc. No podem parlar d’agricultura sense parlar d’afers exteriors, és a dir de la Unió Europea (UE) com a actor internacional polític i comercial. Un dels reptes del nou col·legi també serà integrar la innovació i la recerca en l’àmbit de l’agricultura sense donar més feina als agricultors. El nou equip de la CE haurà de vetllar per no crear més burocràcia als agricultors (burocràcia de vegades creada pels estats membres). El nou equip de la Sra. Von der Leyen haurà de fer front al repte de l’aigua i de les conseqüències de massa (inundacions) o poca aigua (sequeres). Europa ha d’estar preparada per ser resilient (personalment, odio aquesta paraula). El proper col·legi, i específicament el comissari d’Agricultura i Alimentació, haurà de continuar, juntament amb els seus homòlegs, a implementar el Pacte Verd Europeu. Aquest Pacte Verd Europeu, la visió de les zones rurals i l’aigua seran les tres paraules clau del nou mandat del comissari luxemburguès d’Agricultura, el Sr. Christophe Hansen. Visió de les zones rurals. Després de la reflexió feta l’any passat sobre la política agrària comuna, la CE està ja treballant en la PAC del futur. Eccoli quà. Com li dirà la nova CE a aquesta visió de zones rurals? Això ja ho veurem... (revisió mèdica, agricultura i ruralitat?). Personalment, continua sense convence’m una cosa i no modifico (després de quasi 20 anys a Brussel·les seguint els temes d’agricultura) quantes vegades la CE ha reformat i rereformat la PAC? Com es pot tenir una estabilitat productiva i incentivar els joves a continuar en aquest sector econòmic si cada comissari (que canvia cada quatre anys) presenta una revisió política diferent? No em correspon a mi com a tècnic d’un govern respondre a aquesta pregunta. Són les organitzacions agràries, i cada un dels titulars de les competències d’agricultura, qui ha de donar resposta i actuar davant aquestes propostes de la CE. El que està clar és que, igual que una empresa normal, quan busca instal·lar-se a un determinat país busca seguretat jurídica, i en aquest cas... Finalment, aigua. Aquesta paraula és fonamental en el futur. La guerra per l’aigua serà: racionalitzar-la, optimitzar-la, emmagatzemar-la, purificar-la, etc. Tot això podria donar lloc al que s’ha demanat des l’òrgan consultiu del Comitè Econòmic i Social (òrgan de la Unió Europea on són representats els ens econòmics), és a dir, la creació d’un Pacte Blau Europeu, és a dir, una coordinació horitzontal de les polítiques europees entorn d’aquest recurs. Davant d’aquests reptes, sense tenir en compte l’anomenat informe Draghi i la reforma dels fons de la Unió Europea (dos temes que podrien inspirar dos altres articles), els reptes citats en els paràgrafs anteriors seran els que la CE tindrà en els propers quatre anys. En definitiva, encara hi ha molta feina per fer. Espero de tot cor que, mentrestant, tanta burocràcia i tantes estratègies permetin que l’activitat agrària continuï. En altres paraules, que hi hagi gent que es pugui (seguir) guanyar la vida com a agricultors. Des que he començat la feina com a tècnica de la delegació del govern davant la Unió Europea que segueix els temes agraris, no hi ha hagut cap any a cap país europeu que no s’hagi reduït el nombre d’agricultors i ramaders (malgrat que el repte del relleu generacional es va repetint a quasi cada discurs de la CE). El meu desig per a aquest 2025 serà que per fi, després de més de 50 anys de la creació de la política agrària comuna (PAC), la Comissió Europea pugui tancar el seu mandat (falten quatre anys) amb l’objectiu del Tractat de la Unió Europea en el qual diu que els agricultors puguin percebre preus justos per la seva feina.

Un dels grans reptes als quals haurà de fer front Europa és el de l'aigua: la sequera, però també les pluges sobtades que provoquen greus inundacions

‘Habemus’ comissió