Mentre els insults i la mala llet estan a l’ordre del dia –només cal viatjar una estona per les xarxes socials–, tinc uns amics que, en el seu temps lliure, ajuden la gent que ho necessita a canvi de res. M'assalta un dubte: ho faria jo?

Fa uns dies vaig anar a Ripoll. Pel carrer em vaig trobar dos amics del meu poble, Campdevànol, que feia uns quants anys que no veia. Havíem estat junts de regidors al primer ajuntament democràtic i ja fa temps que estan jubilats. Però no anaven sols. Al contrari, els envoltaven una dotzena o més de persones. Amb una simple ullada me’n vaig adonar: aquells homes i dones, tots, eren discapacitats psíquics. Com que devia posar cara d’estranyat, els dos amics m’ho van aclarir: fan de…