Algú s’ha encarregat de generar-nos una espècie de síndrome d’abstinència amb el futbol

Hi ha una cosa dels finals de les temporades de futbol que, com cantava Manel, la sap tothom però no la diu ningú. Entrem a finals de maig i arriben els partits que esperes des de l’agost passat. El tot o res. El sentit de l’esport, en general, que ens té aquí enganxats. O explotes de felicitat celebrant els èxits del teu equip, o et destrosses les ungles a mossegades esperant els últims resultats, o et queda poc per estampar-te contra el desastre emocional que…