Aquesta infraestructura té tot el sentit que sigui pública i que les empreses donin el servei. És com una carretera, que és pública i els que hi passen són els cotxes privats

L’any 2004 a Centelles vam tenir l’oportunitat de fer un pla pilot del PLC, o sigui de passar dades pels cables elèctrics. Aquesta prova es va fer en un sector de Centelles del carrer Rafael de Casanovas, carrer Indústria i carrer de Pare Maria Claret. També hi vam incloure l’institut Pere Barnils. Amb aquesta tecnologia estaven investigant i fent proves les dues grans companyies elèctriques, Endesa i Iberdrola. A partir d’aquí van desenvolupar els aparells electrònics per tal que passar les dades a través dels cables elèctrics fos possible. Es va creure convenient fer la prova en un indret on hi hagués pisos i cases. Quan es va tenir definit l’espai, es va fer el projecte tècnic per tal de desenvolupar-lo amb la tecnologia que implantaven les dues companyies elèctriques grans. Aquesta prova pilot es va fer amb l’ajuda tècnica i econòmica de la Diputació de Barcelona. També val a dir que l’institut es va connectar a través d’un cable de fibra òptica des del centre d’operacions del carrer de Rafael de Casanovas i així també vam poder fer la prova pilot al centre educatiu. Un cop feta la prova es va analitzar com havia anat i es va veure que no era el sistema idoni. Un dels motius que creava moltes dificultats de funcionament era que els cables elèctrics són de moltes dimensions i, a més, hi ha finals de línia del cable, o sigui que es feia molt difícil que es poguessin passar dades d’una manera homogènia i constant. Però el que sí que es va trobar amb aquest nou sistema de PLC és que es podia fer la lectura dels comptadors des del comptador a l’estació receptora. Aquest sistema, que és el que va quedar i que és el que avui funciona als comptadors, permet que arribi la informació des del comptador fins a l’estació receptora i allà, a través dels cables de fibra òptica, es porta aquesta informació de consums elèctrics al punt central. Això va ser possible perquè els consums elèctrics són molt continus i necessiten molta poca capacitat per passar les dades. Aleshores es va valorar que el sistema era fer una xarxa de fibra òptica a tot el municipi. En aquell moment a les grans ciutats ja hi havia hagut estesa de fibra òptica, però en determinats sectors i als pobles petits, no. Per tant, nosaltres si havíem d’esperar que alguna gran companyia tirés fibra òptica hauríem d’esperar uns quants anys, com han hagut d’esperar molts altres municipis que encara ara no en tenen. Les empreses on han tirat fibra òptica és especialment als sectors on tenen més abonats. A les puntes ara cada vegada s’hi van acostant, però ha costat molt arribar-hi. Nosaltres vam plantejar tot el contrari, vam fer un projecte que va pagar la Diputació de Barcelona per fer l’estesa de tot el municipi, des de la casa de pagès d’una punta del poble fins a la urbanització de Sant Pau o dalt al turó del Puigsagordi. Amb aquest projecte vam buscar els recursos idonis i vam fer l’estesa de fibra òptica. Vam plantejar estendre la fibra per tot el municipi, però no la vam il·luminar, perquè les companyies que vinguessin fossin les que la il·luminessin, ja que la fibra funciona quan s’injecta llum de diversos colors als cables i és a partir d’aquí que es transmeten les dades. A Centelles hi va haver tres petites empreses interessades a participar-hi i és el que encara està funcionant. La missió de l’empresa va ser i és la d’estendre la fibra per tot arreu, fer tota l’activitat d’altes, baixes i canvis d’usuaris que ens informen les companyies, i nosaltres fem el treball de posar-ho en funcionament, perquè així controlem tota la instal·lació de fibra del municipi. I per això es cobra un tant per cent del cost del servei per abonat a les companyies que tenen la funció de donar el servei. Per tant, es pot dir que Centelles des del primer moment va tenir instal·lada la fibra a tots els indrets del municipi i donant el servei de transmissió de dades, de veu, de so i en definitiva tot el que representa treballar a través de la fibra, la televisió, entre altres serveis. És molt important que la xarxa sigui pública i que les empreses donin el servei. Per fer un símil, és com una carretera, que és pública i els cotxes i les persones passen per ella. En aquest aspecte hem de dir que hem estat punters i va ser l’octubre de 2013 que va començar a funcionar la fibra a tot el municipi. Després d’aquests anys, les circumstàncies han canviat i per donar resposta a la problemàtica de molts municipis que tenien duplicitat de caixes i de cablejat la normativa actual permet obligar que totes les companyies passin per un sol servei si la fibra està il·luminada. És per això que ara es fa un pas important de canviar tot un seguit de caixes i serveis per tal d’il·luminar la fibra. I totes les empreses que vulguin operar al municipi s’hauran d’adaptar a aquest nou sistema. Val a dir que ha estat un projecte punter, que ha donat un gran servei al municipi i també ha estat un projecte que ha tingut una certa rendibilitat que ha beneficiat l’empresa elèctrica municipal. Això ha estat possible perquè hi ha una infraestructura, una experiència i una professionalitat pel fet de tenir una empresa elèctrica que permet tenir una infraestructura que distribueix l’electricitat, una altra que la comercialitza i una que la genera. Una de les grans virtuts que hi ha hagut per poder desenvolupar aquesta instal·lació amb un cost molt reduït és que la companyia elèctrica, quan soterrava cables, posava tubs buits de més per si s’havien de passar altres serveis, i això ens ha permès poder passar a la majoria de carrers i indrets la fibra a un cost més reduït. Estem parlant que el cost de tota aquesta instal·lació, en el seu moment, el 2012, any que es va fer aquest treball, va pujar a uns 500.000 euros, que si no hagués estat així aquest cost hauria pogut ser de més de 2 milions d’euros. Així vam pensar que s’havia de treballar i així vam fer-ho, ja que no té sentit que hi hagi moltes línies de fibra que donin el mateix servei si amb una ja donem tot el servei de qualitat, evitant duplicitat de línies a les façanes, evitant que hi hagi moltes caixes… donant una imatge d’ordre i de simplicitat a les façanes, que vol dir al conjunt del municipi, perquè es pot donar el mateix servei amb un sol fil i una sola caixa. Aquest servei ha tingut una gran acceptació. En aquest moment tenim 2.553 abonats, que vol dir gairebé el 80% de tots els abonats que hi ha per a instal·lacions de telefonia i telemàtiques al municipi. Amb això es confirma que aquest tipus d’instal·lacions, com les carreteres, té un gran sentit que siguin públiques, perquè en definitiva no es dupliquen i l’única cosa que fan és donar un servei idoni i correcte als seus usuaris. És un servei públic que dona servei a la ciutadania, que és copropietària de totes aquestes instal·lacions tant elèctriques com de fibra.

Aquesta infraestructura té tot el sentit que sigui pública i que les empreses donin el servei. És com una carretera, que és pública i els que hi passen són els cotxes privats

La història de la fibra òptica a Centelles