Explicarem als fills i nets i, amb sort, als besnets que un dia vam voler decidir el nostre futur

Poc que sé si “ho tornarem a fer”. Però sí que sé que ho farem sempre. Una notícia que t’alegra la setmana. La del dimarts 7 de març: l’Audiència de Barcelona decideix arxivar vuit de les nou causes contra els professors de l’institut El Palau, de Sant Andreu de la Barca. Els acusaven de delictes d’odi. Suposadament, havien humiliat alguns alumnes, fills de guàrdies civils, per parlar a classe del que havia passat el cap de setmana anterior, el del Primer d’Octubre. I, va, recordem cosetes. Recordem que alguns mitjans estatals van publicar una foto dels nou professors amb el titular: “Els nou mestres de la infàmia”. I d’altres van dir que els alumnes –uns quants havien convocat una manifestació de suport als alumnes, suposadament humiliats– havien donat una lliçó als seus mestres. I d’altres van escriure: “L’infern de l’1-O”. I Albert Rivera, llavors president de Ciutadans, va fer un tuit amb una fotografia assenyalant els professors acusats. Recordem-ho ara, sí. Ara, justament quan l’Audiència arxiva el cas. Una decisió, la de l’Audiència, que arriba enmig de l’evidència de la conxorxa policial, política, judicial i mediàtica per construir l’Operació Catalunya. Una decisió que arriba quan s’evidencia l’existència d’una màfia institucional per desactivar la mobilització popular escenificada en la massiva manifestació de l’Onze de Setembre de 2012. L’expressió popular d’un estat d’ànim, el del català emprenyat, consolidat per la crisi de les infraestructures i les Rodalies, la retallada de l’Estatut i la dinamitació d’un tracte fiscal més digne. Un crit popular que va omplir els carrers de gent farta de menyspreu de l’Estat espanyol. És llavors quan l’Estat es va adonar de la gravetat del problema i en comptes de solucions polítiques va optar per l’opció mafiosa. La del clavegueram vomitiu que va disparar els símbols. Com el Barça. I que Sandro Rosell, malauradament, sap molt bé. “Ho tornarem a fer” és una frase que remou les tripes de la conxorxa mafiosa. I, vist el panorama polític que vivim a Catalunya, poc que sé si ho tornarem a fer. El que sí que sé és el que farem sempre, en aquest país. Explicar als nostres fills i nets i, si tenim sort de viure molts anys, als besnets que un dia vam voler decidir el nostre futur. I vam anar a votar. I va venir la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i ens va fotre el cul com un tomàquet. I van picar tothom, també als avis i àvies. I que l’Estat espanyol, en comptes d’oferir solucions polítiques, va optar per la repressió més cutre. La de quatre pobres homes que van venir amb les porres a la mà cridant: “¡A por ellos!”. I això, tingueu ben clar que ho farem sempre. Sempre!

Explicarem als fills i nets i, amb sort, als besnets que un dia vam voler decidir el nostre futur

Ho farem sempre!