Se suposa que els d’esquerres han de canviar les coses i no mantenir les merdes de sempre. I tu, tan d’esquerres i tan feminista, doncs quin mal favor a la lluita que defensaves. Perquè la defensaves de debò, oi?

Hola, Íñigo. Buf. Quin marrón, oi? Què t’he de dir que no sàpigues? Has amagat el cap i Twitter sota terra esperant que passi la tempesta. Però la tempesta, Íñigo, no passarà. No anirà enlloc. És veritat que aviat –malauradament– un altre nom ocuparà l’espai que ara ocupa el teu. Aquest espai dels titulars del masclisme, l’abús i la vergonya. Ai, Íñigo, però no ens n’oblidarem, de tu. Ara ja no ens oblidem de ningú. D’això es tracta. Les coses, els noms, ja no s’obliden. Ni hi passem ràpid ni vosaltres podeu tornar a aixecar cap com si res. Per sort, ara ja no. El teu nom i el de tots els que vindran després de tu quedaran associats a uns actes ignominiosos. Uns actes que paguen un preu. Fins ara aquesta mena d’actes –la majoria– sortien ben gratis. No en tenien, de preu. Ara sí. Ara costen. I aquesta és la revolució veritable de l’onada feminista que surfegem. Bé, tu, això de surfejar, res. És un tsunami, tu! El que t’ha passat a tu, Íñigo, no és culpa del feminisme ni de la dona que t’ha denunciat ni de les dones que s’han unit per no callar. El que t’ha passat a tu, Íñigo, és culpa teva i del sistema. I vagi per endavant que no intento justificar-te. Al contrari. No hi ha justificació per l’abús de cap tipus. Per sort. Sí que és cert, però, que el sistema, fins ara, tolerava aquestes coses. Però ara ja no tot s’hi val. Ja no s’amaguen aquestes coses. I me n’alegro tantíssim. Reconec que en un primer moment em va doldre que la darrera notícia sobre abús sexual i de poder vingués d’un home com tu, d’un home, a priori, d’esquerres i feminista. La cara masculina del feminisme d’aquest país, diria. Se suposa que els d’esquerres han (hem) de canviar les coses i no mantenir les merdes de sempre. I tu, tan d’esquerres i tan feminista, doncs quin mal favor a la lluita que defensaves. Perquè la defensaves de debò, oi? Després, és clar, vaig pensar que m’era ben igual de quin partit fossis. El que era important és que un altre abusador queia. Alegria. Ets un home, Íñigo, i tens uns privilegis i una història que et fa pensar que aquestes coses –que ara justificaràs via salut mental i deixa’m dir-te que aquí també t’equivocaràs de ple, perquè el tema no és la praxis concreta o l’assiduïtat de la praxis o les drogues o les manilles, el tema és el consentiment, Íñigo, el famós consentiment!– es poden fer sense que passi res. Però les represàlies han arribat. La caverna de Twitter continuarà dient que aquestes praxis són normals i lògiques perquè tu ets un home i ella, una dona espectacularment bella. Però aquestes misèries ja només ressonaran a la caverna. La veritat és que no tens cap dret extra per ser home i la teva llibertat acaba on comença la de l’altra. I mira que sembla fàcil que ho pugui entendre un home tan d’esquerres com tu. Diu un compte a Instagram que m’agrada molt (@hastaelcoño) que sí, que d’acord, que #NotAllMen, però, què caram, és que sou a tot arreu. No seràs l’últim, Íñigo, n’estic segura, però a tu ja et podem dir adeu.

Se suposa que els d’esquerres han de canviar les coses i no mantenir les merdes de sempre. I tu, tan d’esquerres i tan feminista, doncs quin mal favor a la lluita que defensaves. Perquè la defensaves de debò, oi?

Hola, Íñigo. Adeu, Íñigo