Les conseqüències de la ideologia neoliberal van des de la privatització de serveis fins a l'augment de les desigualtats

L’homo neoliberalensis és aquell home o dona que ha adoptat la ideologia neoliberal com si de sentit comú es tractés. Però, què és una ideologia? La ideologia són un seguit de valors i principis coherents, que estableixen una visió sobre el món i guien les accions de les persones en aquest. El neoliberalisme es comença a propagar cap a finals dels 70 del segle XX. No obstant, en aquell moment les idees es trobaven majoritàriament en esferes intel·lectuals. És amb l’inici de la crisi final de l’URSS i el triomf del capitalisme a escala global que es dona el moment oportú per a la propagació del neoliberalisme. Quines són les principals idees del neoliberalisme? Sobre l’economia, defensa principalment que l’empresa és l’actor clau de tot sistema econòmic i, per tant, a qui cal prioritzar si es vol crear riquesa. Sobre el sector públic, la idea clau és que l’Estat ha d’intervenir poc en l’economia i en la societat. I sobre la concepció de l’individu en relació amb la societat, la idea principal és que l’individu s’ha de prioritzar per sobre el col·lectiu. Però l’homo neoliberalensis representa molt més que la simple enumeració d’aquests principis. Representa convertir en sentit comú unes idees pensades per reforçar el poder de la minoria que es beneficia del capitalisme. Quines són aquestes idees que molts han acceptat com a sentit comú? Quan parlem sobre l’economia i el treball haurem sentit molts cops frases com “s’ha d’ajudar els empresaris, ells creen riquesa”, “voler és poder” o “els sindicats creen més problemes que res més”. Totes aquestes idees es basen en falsedats sobre com funciona l’economia i amaguen els interessos dels més poderosos. Qui crea riquesa objectiva no és l’empresa en abstracte, sinó el conjunt de treballadors d’aquesta. Voler no sempre és poder en una societat de desigualtat, i sense sindicats les nostres condicions laborals serien encara més pèssimes. Sobre el sector públic, qui no ha sentit frases com “els funcionaris tenen massa privilegis”, “això una empresa ho gestionaria millor” o “jo tinc dret a poder escollir l’escola dels meus fills”. Totes aquestes idees es basen principalment en la idea que allò públic, caca. Els funcionaris tenen massa privilegis? O potser tenen més drets que la majoria de treballadors? L’empresa privada gestiona millor? Que potser no és un cas d’èxit la sanitat pública universal? Tens dret a escollir escola per als teus fills? No ho sé, el que sí mostren les dades és que la llibertat per escollir escola reprodueix desigualtats socials. Finalment, podem parlar del sentit comú neoliberal sobre les relacions dels individus en la societat. “Si pagués menys impostos, podria destinar més diners a les ONG”, “ jo ja contribueixo a la lluita contra el canvi climàtic, compro ecològic i reciclo”, “jo estic a casa meva, puc posar la música al volum que vulgui”. Totes aquestes idees, aparentment ben intencionades, amaguen molt de neoliberalisme. Podem veure en primer lloc com la meva llibertat passa per damunt de tot: a mi ningú m’ha de dir com s’han de fer les coses, afirmació que porta a la negació de la meva responsabilitat social i per tant a accions individuals que sovint acaben anant en contra del benefici comú. Què passaria si tothom pogués escollir què fa amb els seus diners, i per tant es recaptessin molts menys impostos? Pot la lluita contra el canvi climàtic basar-se només en decisions del “jo”? O què passaria si tothom posés la música a tota castanya? L’homo neoliberalensis és l’adopció irreflexiva de la ideologia neoliberal, però el més greu com hem vist és que aquestes idees tenen conseqüències reals. Privatització de serveis públics, denigració dels sindicats i dels serveis públics, l’augment de les desigualtats o l’abandó de cert deure cívic, entre d’altres. Seria interessant que ens qüestionéssim si aquestes idees són de l’interès de la majoria de la població.

Les conseqüències de la ideologia neoliberal van des de la privatització de serveis fins a l'augment de les desigualtats

‘Homo neoliberalensis’