Quan grups o artistes com 31 FAM, Al·lèrgiques al Pol·len, Svetlana, Fades o Ouineta fan música en català, no només creen cançons, també creen referents

No sé si a vosaltres també us passa el mateix, però per mi Música Viva és la festa major que tanca l’estiu. En el meu cas coincideix, fa pocs dies, amb el meu aniversari; quan era petit, coincidia amb l’inici del curs; ara de més gran, marca l’inici de l’any, amb el permís del gener, i dona pas a la tardor, quan ja has de començar a sortir al carrer amb una jaqueteta. El Mercat de Música Viva de Vic és descobrir, és passejar, és badar, és sentir, és escoltar… és molt més que una cita cultural: és un mirall de la bona escena musical del país i inevitablement és un termòmetre de la salut de la nostra llengua. Perquè parlar de música en català és parlar, també, de la salut del català entre els joves, a qui s’adrecen moltes de les propostes d’aquests dies a Vic, especialment a l’escenari del Sucre. És molt important que es programin grups en català per ajudar a revertir unes dades pèssimes: cada vegada hi ha menys ús espontani de la llengua entre les noves generacions, sobretot en els espais digitals i d’oci. I és que, segons l’últim informe d’usos lingüístics, només un 29% dels joves consideren el català com la “seva” llengua, mentre que un 38% escullen el castellà. Aquí la música hi té molt a dir. Quan grups o artistes com 31 FAM, Al·lèrgiques al Pol·len, Svetlana, Fades o Ouineta fan música en català, no només creen cançons, també creen referents. Aquí alguns filòlegs diran que aquestes bandes haurien de mimar més la llengua, i segurament no els falta raó, però el fet que aconsegueixin moure bones masses amb la nostra llengua ja és un pas molt important. Quan un artista puja als escenaris de la Música Viva i connecta amb el públic sense renunciar a la seva llengua demostra que el català pot sonar tan fresc i potent com el castellà o l’anglès. Aquí a la comarca, fins i tot, tenim casos exitosos com el de DJ K-ZU, que aquest estiu ha voltat de festa major en festa major agafant cançons tradicionals catalanes, fusionant-les amb tecno i convertint-les en virals. És cert que no tot és bufar i fer ampolles. El repte continua sent el mateix: que aquest català dels escenaris arribi a les converses del dia a dia i als vídeos penjats a Instagram o TikTok. Tampoc hi ajuden plataformes de música en línia, on encara costa trobar l’oferta catalana ben posicionada, i les ràdios comercials, que continuen donant més espai a l’anglès i al castellà. Precisament, aquest estiu, la Plataforma per la Llengua ha denunciat que només un 12% de les cançons que sonen a les ràdios privades són en català, molt menys que el 25% que marca la llei. Per això, convé reforçar la militància a favor del català i demostrar que saber-lo i fer-lo servir és una necessitat, i això no va contra ningú. D’iniciatives no en falten. A Vic, s’ha creat una Regidoria de Llengua que ha impulsat campanyes per millorar l’ús del català als comerços, però encara hi ha molta feina a fer mentre ens trobem cartes de bars o restaurants en castellà en plena plaça Major. Aquesta setmana, a La tarda de Catalunya Ràdio, també han explicat un cas que ha funcionat i que s’ha agafat com un model a seguir. A Sudanell, al Segrià, els mateixos veïns van tirar pel dret i es van organitzar per oferir classes de català als nouvinguts, que van notar la necessitat d’aprendre la llengua per parlar amb els professors dels seus fills o per fer algun tràmit administratiu. Va començar una entitat del poble, veient que l’oferta no s’adequava als horaris o nivell dels interessats, i la demanda va ser desbordant: 80 persones interessades d’un poble de 800. En definitiva, es tracta de demostrar que saber català és una necessitat i, sobretot, creure’ns-ho. I és que com canten Maria Jaume i Fades, en aquest cas per denunciar la massificació turística a Barcelona i Mallorca: “Si no m’entens en català, / mon chéri, comment ça va? / crec que hauria d’acabar, / jo d’aquí, tu d’allà”. Doncs això: bon vent i barca nova.

Quan grups o artistes com 31 FAM, Al·lèrgiques al Pol·len, Svetlana, Fades o Ouineta fan música en català, no només creen cançons, també creen referents

I si ballem en català?