Soc capaç de recordar el nom dels bons professors que he tingut. Tots ells compartien la capacitat de fer reflexionar, de no donar res per segur i de poder-te explicar les coses de maneres diferents fins que ho entenguessis

Des de ja fa alguns anys, cada estiu participo en el joc de l’empatia. La dinàmica és senzilla. L’organitzador anuncia una paraula cada matí i els participants n’hem d’escriure 10 que estiguin relacionades amb aquesta i que creiem que seran les que la resta de jugadors i jugadores també diran. És a dir, es tracta de pensar com pensaran la resta de persones per tal de poder guanyar el premi, que és un àpat per a dues persones en un bon restaurant. Com més paraules apuntis de les que la majoria diuen, més punts tens. Direu d’acord i què en traiem d’això? Doncs mira, a part de ser un exercici d’habilitat lingüística i creació d’imaginaris, em fascina l’exercici sociològic que en surt. Per exemple, posem que la paraula escollida sigui setembre. A mi em suggereix rutina, mes, tardor, ordre, Diada, escola, tornada, normalitat, música viva i mitjà de comunicació. Amb quantes paraules coincidim? Posaria la mà al foc que escola sortiria en moltes de les jugades. Aquesta setmana ha arrencat un altre curs, amb consellera nova, amb queixes del professorat, i amb uns resultats acadèmics acumulats més que precaris. Aquests primers dies no han faltat les solucions màgiques dels experts en tot i en res, les crítiques dels sindicats que lamenten la manca de recursos, les ràtios desgavellades i la falta de resposta a la cada vegada més alta complexitat a les aules. A Vic, per exemple, hi ha dos centres públics que del 2017 a dia d’avui han passat de ser un centre de màxima complexitat a estàndard i us asseguro que el canvi només s’ha vist sobre el paper, perquè a les aules tot continua igual o pitjor. Això és substancial, ja que tenir aquesta qualificació o no tenir-la vol dir comptar amb més mestres en plantilla per facilitar una bona convivència i aprenentatge o no tenir-los. Em consta que s’han queixat, però de moment no hi ha hagut resposta. En un d’aquests dos centres, l’any passat, la meitat dels seus alumnes tenien necessitats educatives específiques per la situació econòmica desafavorida. Una realitat que dificulta l’aprenentatge, el rendiment i sovint el comportament. Molts mestres veuen com els falten les forces i els coneixements per entomar reptes d’aquestes dimensions, però també és veritat que n’hi ha molts que les treuen d’on poden i aconsegueixen crear miracles allà on no semblava possible. La professora Mercè Puntí a EL 9 NOU de divendres passat parlava de disposar de més recursos econòmics i humans, però també de professionals preparats i compromesos que “cap intel·ligència artificial podrà substituir”. Soc molt capaç de recordar el nom i cognoms dels bons professors que he tingut. A tercer d’EGB en Josep, a quart d’EGB l’Albert, a COU la Maite i a la Universitat la Caterina. Mirat amb perspectiva tots ells compartien la capacitat de fer reflexionar, de no donar res per segur sinó de fer-te arribar a les conclusions de forma autònoma, i de poder-te explicar les coses de maneres diferents fins que ho entenguessis. Sort que ells i elles no participen en el joc de l’empatia, perquè ens guanyarien per golejada. Llarga vida als bons mestres i bon curs a tothom!

Soc capaç de recordar el nom dels bons professors que he tingut. Tots ells compartien la capacitat de fer reflexionar, de no donar res per segur i de poder-te explicar les coses de maneres diferents fins que ho entenguessis

I si intentem aprovar en empatia?