El sentit comú actua com una cotilla que fa que les persones només actuïn com s'espera que ho facin: de manera previsible, rutinària i sense creativitat

A casa no som gaire de xurros, però llegir a EL 9 NOU de divendres passat que la Xurreria Rosa del Passeig de Vic tancarà el pròxim mes de gener per falta de relleu m’ha fet venir ganes de proveir per si alguna vegada canviem d’opinió i en volem menjar. Des de petita hi he passat per davant i hi he vist gent, cues llargues, i sovint el personal dient que ja no els quedaven xurros. Des de fora sembla un negoci relativament pròsper i per tant el meu sentit comú em fa pensar que no era difícil trobar algú que volgués fer-se’n càrrec i assumir-ne el traspàs. Però ai el sentit comú… El menys comú dels sentits diuen, oi? Segons la sociologia del coneixement el sentit comú són els principis, pràctiques, expectatives… compartides pels membres d’una comunitat que es consideren evidents i irrefutables. Però tothom els té i són innats? O és una manera de tenir el control sobre la comunitat i evitar que ningú es desviï del camí del que es considera sensat i assenyat. Segurament que tots els milions de votants de Donald Trump consideren que el sentit comú el té el candidat republicà més esperpèntic del país de les oportunitats. I qui els dirà que estan equivocats? Algú els pot convèncer? La maquinària propagandistíca trumpista ha fet la seva feina i ha legitimat el seu com el vot del sentit comú. O al president valencià segur que el seu sentit comú li va dictar que estar desaparegut durant les hores més crucials pel seu poble des de feia molts anys era assenyat i encertat. Que no calia respondre les trucades del Ministeri, ni els avisos de l’Aemet, ni assistir a les primeres reunions del comitè de crisi del seu govern per les riuades més mortíferes, cruels i despiatades dels últims anys. Tots ells i elles estan convençuts que el seu és el sentit comú i que les coses s’han fet de la manera més adequada i sensata possible. Però, qui pot fer creure això a les famílies valencianes que han vist com perdien vides estimades o totes les seves pertinences incloent la casa, el cotxe o les dues coses? O a les persones del col·lectiu LGTBI dels Estats Units que temen que els retallin els seus drets i creixin els delictes d’odi, després de la victòria de Trump. Per elles també s’ha imposat el sentit comú? Em fa mal al cor només d’escriure-ho. Potser tenia raó el filòsof català Josep Ferrater Mora quan deia que “el sentit comú no és el sentit de tots i totes, perquè no és el sentit de ningú”. Per ell, el sentit comú actua com a cotilla, com un fre que fa que la persona amb sentit comú només actuï com s’espera que ho faci, és a dir, de manera previsible, rutinària i sense creativitat. Això a mi em provocaria una mica de pau d’esperit, ja que almenys entendria per què els votants nord-americans van donar suport a un masclista i racista confés o perquè Carlos Mazón, que està clar que rima amb dimisión, va decidir desatendre els ciutadans i ciutadanes valencianes no alertant-los amb temps per salvar totes les vides possibles. Si us plau, fem doncs que s’imposi el sentit comú del respecte i l’empatia, de la cura i la responsabilitat i el de no deixar una ciutat sense xurros; òrfena de tardes dolces i esmorzars calòrics, perquè de desgràcies i tristeses ja n’anem servides.

El sentit comú actua com una cotilla que fa que les persones només actuïn com s'espera que ho facin: de manera previsible, rutinària i sense creativitat

I un xurro!