IoT és un acrònim del qual en sentireu molt a parlar i correspon a l’expressió en anglès ‘internet of Things’, que en la llengua post-Llull significa ‘Internet de les coses’

I és que ben aviat veurem com cada part de nosaltres està connectada a un lector de dades que ens retornarà amb una sèrie de recomanacions d’obligatori compliment que convertiran en paràmetres tant la nostra vida rutinària –i que serà tan previsible– que no caldrà que prenguem decisions de cap mena. Ells les prendran per nosaltres: què menjar d’acord al nostre estat de salut; com menjar d’acord al nostre estat ergonòmic; on i com anar a treballar; què llegir; quina pel·li mirar d’acord al moment; quin medicament prendre i en quina dosi i, fins i tot, quan anar al lavabo o bé canviar-nos la roba d’acord amb l’índex de partícules de suor corporal que hi hagi incrustades a la fibra tèxtil de la nostra roba interior i així utilitzar els electrodomèstics en la mesura justa i precisa que ens permetin les lleis del consum energètic –del qual en tindrem una quota d’ús única i intransferible– que serà, per cert, caríssissima, ja que els recursos naturals –llavors ja del tot escassos– ens limitaran a una vida de plàstic, xips i algoritmes. Idiotes, estem anant a una vida d’idiotes. Però l’article d’avui no va de futurologia, no va de ciència ficció. Avui també va d’oportunitats. Permeteu-me fer-vos atenció en un anagrama que s’inclou dins la paraula idiotes. Efectivament en l’anunciat està expressament escrit en negreta: IoT. Aquest acrònim del qual sentireu molt a parlar correspon a l’expressió en anglès Internet of Things, que en la llengua post-Llull significa ‘internet de les coses’. En molt poc temps de l’era humana, pocs anys després de la primera i segona revolució industrial, que van permetre un salt tecnològic per a la humanitat sense precedents amb la incorporació de tecnologia puntera (primer el vapor i després l’electricitat i els combustibles fòssils i el capitalisme tal com l’entenem avui) i que va canviar la vida humana radicalment, ens trobem, a hores d’ara, davant d’una nova revolució, una que no serà pas industrial –és a dir, una d’enginys mecànics que permetin el transport físic a gran velocitat de persones, mercaderies o armament– sinó que permetrà tenir i fer servir la informació en temps real. La informació, doncs, ja és l’actiu més valuós. Més que l’or. Partim d’un model que ja és coetani a nosaltres, un model semàntic, un model d’algoritmes d’informació servida en temps real, de missatges immediats. Més que immediats, metaimmediats. Un model en què tot estarà connectat entre si i amb grans sistemes d’emmagatzematge i processament de dades, que aniran donant resposta no només a les preguntes conscients sinó també a les reflexes, a les de comportament, a les sòcio-demogràfiques, a les biològiques. Així, tant nosaltres com els nostres objectes seran lectors i, a la vegada, emissors d’informació i prendran bona part de les decisions per nosaltres. Però ens encantarà, serà necessari, normatiu i imprescindible. Tornem a les oportunitats, encara que ja ens imaginem que alguns se n’aprofitaran en benefici propi. Ens hem de fer la pregunta de si hi haurà en aquest paradigma tecnològic avantatges per a la majoria, avantatges que permetran un desenvolupament social en positiu. Quins aplicatius tindrà la IoT en els àmbits de la medicina, de la biologia, de l’agricultura i el medi ambient, en la gestió de les energies i de les ciutats, en la indústria en general? Com repercutirà en una societat que es pretén més justa i més equitativa? Estarà la IoT a l’alçada del progrés de la humanitat i del planeta? Aleshores, qui seran els alquimistes d’aquesta transformació? Com es transformaran les empreses a aquesta realitat? Quines decisions prendran avui per enfocar-se a les noves exigències industrials i socials? Una advertència: no ens idiotitzem, posem fil a l’agulla. Fem-nos les preguntes avui perquè les respostes no ens enganxin per sorpresa demà.

IoT és un acrònim del qual en sentireu molt a parlar i correspon a l’expressió en anglès ‘internet of Things’, que en la llengua post-Llull significa ‘Internet de les coses’

IdIoTes