La massa muscular dels homes, la seva capacitat pulmonar, les estructures òssies, fins al bombeig de sang és molt més elevada que en les dones. Difícilment els hi desapareixerà en el trànsit a l'altre sexe

Una societat que va avançant en drets en tots els àmbits també hauria d’acompanyar aquests avenços amb reflexions, debats i normes per adequar-los a l’entorn que els rep. Sense els deures que equilibrin el que tot dret ha de comportar, poden ser mal entesos, mal rebuts i provocar efectes contraris als que es pretenen. En l’àmbit específic de les persones trans, molt més en el cas dels genèticament homes que se senten i es volen convertir en dones progressivament i amb diferents ajustos, aquests elements de reciprocitat, drets versus deures, hi haurien de ser presents des del principi. Cito dos exemples de distorsions a corregir que poden ser entenedors. A la Comunitat de Madrid, a Torrelodones, un home aspirant a una de les disputades places convocades per ser policia municipal, sempre amb molts més opositors que les ofertes, després dels primers exàmens practicats dos mesos abans del físic, va presentar una acta notarial indicant que començava els tràmits pel canvi de sexe, i que malgrat que en el seu DNI encara hi figurés la M de mascle, la seva intenció era assolir el sexe contrari. No li van deixar llançar el pes de tres quilos destinat a les dones envers el de cinc quilos dels homes que volia igualar les proves. Fins i tot el Ministeri d’Igualtat, tan modern i sensible a qualsevol reivindicació minoritària, va haver de dir-hi la seva, i ho va rebutjar al·legant que no es complien uns terminis de tres mesos pels tràmits. Sempre la lletra menuda salvant els mobles administratius. També a les Canàries van intervenir denegant la inscripció com a dona a un militar que buscava una drecera per un ascens d’escalafó com diuen. Efectivament, costa molt regular els avenços, tant en drets com tecnològics. Ara costa entomar la regulació de la IA, la intel·ligència artificial, quan encara s’està parlant de fer-ho en tecnologies que ja porten una dècada amb nosaltres, X (abans Twitter), TikTok, etc. Sobretot, pel que suposen de vulneració i apropiació de dades personals. Però com més complexa sigui una societat més ha de regular. En segles passats en teníem ben prou amb els deu manaments i obeir els usatges, ara hem de suportar que regulacions sobre les conserves de tonyina a la UE abastin un munt de pàgines. En l’esport també hi ha problemes amb les persones trans, sobretot en el seu trànsit de masculí a femení mai del tot resolts. Ells, a fi d’aconseguir unes igualtats d’oportunitats per a tots, es categoritzen en competicions per homes i dones, també per edats, per pes, fins per discapacitats, a partir de l’èxit de la sensibilitat dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 amb els paralímpics. Per tant, casos com els de Torrelodones també els poden distorsionar i s’haurien de regular. La massa muscular dels homes, la seva capacitat pulmonar, les estructures òssies, fins al bombeig de sang, és a dir, la força i la velocitat, és molt més elevada que en les dones. Difícilment, ni que sigui progressivament, els hi desapareixerà en el trànsit, i menys en els breus anys de la competició esportiva d’alt nivell. Per tant, aquests avantatges per raó de sexe poden compensar per exemple les habilitats d’una Alexia i una Aitana en el futbol femení, ara tant d’actualitat gràcies a elles i tantes d’altres. Si en unes olimpíades en una classificació conjunta no separada amb la dels homes, la primera dona en la marató seria per temps la setantena, com de fet es copsa en les proves que es fan unificades en la sortida, no en la classificació, o en una natació conjunta cap dona podria classificar-se ni per a semifinals per raó de les marques actualment assolides. Ja es veu que malgrat la dificultat que suposi, això s’ha d’acabar regulant com ja s’hi han posat federacions de diversos esports. Altrament en el trànsit de dones a homes, mentre continuïn competint com a fèmines, també es poden distorsionar les competicions si no es té en compte assimilar com a dòping el fet de l’administració d’hormones. Si es vol una competició justa, sobretot en fèmines, aquesta regulació és obligada i les persones trans han d’entendre que una societat que respecta, defensa i defensarà els seus drets –recordem que hi ha països intransigents on els càstigs arriben a penes de mort–, també aquesta societat pot esperar una reciprocitat amb els deures i ha de regular, perquè no hi poden haver avantatges competitius, ni en l’esport ni en els àmbits de feines en el sector públic sotmesos a proves físiques com els descrits. Actituds massa bonistes, ingènues malgrat curulles de bona fe, poden portar, com es diu al començament, efectes perversos per reaccions inesperades, però comprensibles dels afectats davant de l’aparició d’un factor sempre latent, però en somort i dissimulat de segles i ara a bastament difós i acceptat.

La massa muscular dels homes, la seva capacitat pulmonar, les estructures òssies, fins al bombeig de sang és molt més elevada que en les dones. Difícilment els hi desapareixerà en el trànsit a l'altre sexe

Igualtat i persones trans