Cerdà va morir el 21 d’agost de 1876 al poble de Caldas de Besaya. Va estar enterrat allà fins que Fabià Estapé va aconseguir portar les seves restes a Barcelona. Com a dada curiosa, durant un temps les va tenir al seu despatx i al final l’Ajuntament el va autoritzar a enterrar-lo a Barcelona

Centelles té un fill il·lustre molt important: Ildefons Cerdà i Sunyer. Va néixer el 23 de desembre de 1815 al Cerdà i va viure-hi durant tota la seva infantesa i també part de la joventut. Va ser una persona introvertida que es va anar formant i va anar agafant tots els aspectes orogràfics de la zona com a elements que s’havien de superar a través de l’enginyeria i dels nous coneixements que hi havia en aquell moment.

Per un tema familiar, al final va ser l’hereu del Cerdà. Això li va permetre estudiar la carrera d’enginyeria de ponts i camins a Madrid, que li va donar un coneixement tècnic de la visió que ell tenia del territori. Haver passejat pels cingles de Bertí, d’estar al Cerdà, de tenir coneixement amb Jaume Balmes a Vic… li va crear un pòsit cultural important. I a partir d’aquí és quan va ser el pioner del que avui entenem com a urbanisme. Ell va ser el creador de l’urbanisme, o sigui que s’havien de planificar primer els carrers, les clavegueres, l’aigua, el pas dels carromatos en aquell cas i dels vehicles ara, zones verdes. Va anar imprimint aquesta idea i la va crear a través de l’Eixample de Barcelona que ell va fer i va fer la teoria urbanística pionera en aquest sector.

És a partir d’aquí que s’havia de fer una línia per anar a Sant Joan de les Abadesses per baixar el carbó que hi havia allà. Cerdà, que coneixia a la perfecció el territori i especialment el Congost, ja que des de casa seva podia copsar tota l’orografia, va fer el seu primer estudi important per tal de crear el pas del tren pel Congost, i així es van construir la línia i els ponts. Per tant, parlar de Cerdà és fer-ho d’una de les persones importants del nostre país que va tenir la visió de com s’havia de crear una ciutat, de com fer les diferents connexions entre municipis. Va ser diputat provincial i vicepresident i president de la Diputació de Barcelona, en la qual va dibuixar un sistema radial de connexió de tots els pobles cap a la ciutat. I va ser a través del Partido Republicano Democrático que va ser diputat a Espanya.

Va afillar la filla de la seva dona donant-li el seu nom, Clotilde Cerdà. Va arribar a ser una gran concertista d’arpa que va desenvolupar aquest art per tot Europa. Clotilde va tenir un nom artístic que era Esmeralda Cervantes. El seu entorn familiar va marxar d’Espanya i va anar a Anglaterra, Argentina i Austràlia. Ara, l’australià Geoff Tweddale, rebesnet de la neta d’Ildefons Cerdà que viu a Canberra, ha documentat tot el seu passat. Fora de l’entorn més familiar, va ser un personatge que va estar en l’anonimat durant molts anys, fins que Albert Mas Vilalta, regidor de Cultura de Centelles i mestre, va anar refent el seu arbre genealògic a través de la informació que va anar a trobant a l’arxiu de la parròquia. És evident que Vilalta va tenir un paper important en la liquidació del deute que teníem amb Ildefons Cerdà i així ho va exposar al programa de festa major de Centelles de 1960, amb un article amb el títol de Centelles tiene una deuda, en el qual posava en valor la seva figura en un moment en què no teníem cap element que fes referència a ell.

Aleshores Vilalta va conèixer el senyor Fabià Estapé que estiuejava a Sant Martí de Centelles i li va explicar i ensenyar tot l’arbre genealògic d’Ildefons Cerdà i això va ajudar a anar copsant elements de Cerdà, ja que Estapé es va interessar per la seva obra i es va preocupar de reeditar la teoria general d’urbanisme a través del Ministeri, on tenia un càrrec, i a partir d’aquí va anar dedicant la seva vida a la història i al passat històric d’Ildefons Cerdà. Fruit de tot aquest treball, Centelles el va nomenar fill adoptiu 14 de març de 2010.

Cerdà va morir el 21 d’agost de 1876 al poble de Caldas de Besaya. Va estar enterrat allà fins que Estapé va aconseguir portar les seves restes a Barcelona. Com a dada curiosa, durant un temps les va tenir al seu despatx i al final l’Ajuntament el va autoritzar a enterrar-lo a Barcelona. Per tant, hem de reconèixer que el rellançament de la figura de Cerdà va tornar a sortir a la llum pública a través d’aquestes dues persones i elles van ser les que van donar testimoniatge de tot el que va fer.

Centelles, d’ençà d’aquests personatges i amb aquest pòsit, des de fa anys ha anat desenvolupant i rellançant la figura de Cerdà. Per una banda, es van construir dos monuments d’ell, un al parc del Pla del Mestre, i l’altre ubicat a l’avinguda d’Ildefons Cerdà. Des del 1972 el que abans es coneixien com a escoles nacionals es van passar a anomenar escola d’Ildefons Cerdà, i cal recordar que el 1854 havia fet una donació de 200 reales vellón per les obres d’ampliació i millora de l’escola pública. També quan es va obrir el carrer de Sant Antoni es va posar el nom d’avinguda d’Ildefons Cerdà. Més cap aquí es van anar fent jornades i activitats per tal de desenvolupar la seva obra. En són exemple una xerrada sobre la seva figura que va venir a fer Pasqual Maragall quan era alcalde; el 2009 es van celebrar els 150 anys del Pla Cerdà i es va fer una estampació del mata-segells en motiu dels 125 anys de la seva mort, aprofitant una exposició filatèlica a Centelles el 2001.

La casa natal de Cerdà va estar tancada durant molt temps i ara s’ha posat al dia i s’hi va desenvolupant una activitat de lleure. També s’hi va fer un espectacle teatral en el qual es va intentar refer la figura d’Ildefons Cerdà a través de personatges vestits de l’època i que demostraven en aquell moment com es vivia i com era Cerdà. I, més tard, una exposició que va fer David Casals sobre l’entorn del Cerdà i de Clotilde Cerdà, que en definitiva el que va significar és refer el que Cerdà es va fer seu, que era tot l’entorn de la seva finca. Juntament amb Diputació, també es va desenvolupar espaicerda.cat i en aquest moment l’Arxiu municipal té tot un fons de Cerdà. Aquestes activitats han anat donant valor a aquesta persona cabdal en la història del nostre país.

I per què té tanta importància? Perquè Centelles no seria el mateix si el tren no hagués passat per on ha passat i si l’estació no hagués estat on en aquest moment està al centre del municipi. Perquè amb l’arribada del tren va arribar també l’estiueig, que va anar creant un pòsit cultural, i el municipi va passar d’agrícola i de petits telers a un pòsit de petita i gran indústria i de construcció. A tot això, ara s’hi ha ajuntat el fet de fer un producte cultural, comercial i gastronòmic del municipi, perquè té tots els elements que s’han de tenir per tal de desenvolupar una activitat d’aquesta índole. I Cerdà és el punt de referència de tot aquest projecte. En aquest moment es volen crear les zones i diverses rutes del modernisme, del casc antic, de la Sagrera, del Molí de la Llavina, del Cerdà i anar fent petites exposicions per tal de, en el fons, conèixer la magnitud de l’obra d’Ildefons Cerdà i de la persona.

És per això que ara té molt sentit agrupar totes les diferents vessants del municipi, com poden ser el comerç, el turisme, els passejos per l’entorn i tot el que representa Cerdà per Centelles i a partir d’aquí fer un producte cultural i de lleure important.

En definitiva, el que es pretén és per una banda anar-nos-el fent nostre i, per l’altra, transportar el conjunt del país a aquest bagatge cultural i paisatgístic de la figura d’ell.