El mot planta que feia servir Ramon Llull al segle XIV ja estava semànticament desdoblat: d’una banda, servia per referir-se a la tija d’un vegetal, abans de passar a designar la peça sencera; i de l’altra anomenava la part inferior del peu

Em sorprèn que un terme tan corrent com planta encara no hagi sortit mai. Segurament té a veure amb la “innocència” del mot, en relació amb el significat, ben innocu. Però alerta que també té el seu què. El mot planta que feia servir Ramon Llull al segle XIV ja estava semànticament desdoblat: d’una banda, servia per referir-se a la tija d’un vegetal, abans de passar a designar la peça sencera; i de l’altra anomenava la part inferior del peu. Exactament com nosaltres, doncs. Del…