Com a missatge positiu, es comença a detectar una certa relaxació en l’evolució a l’alça de determinats productes de consum

La campanya de Nadal, que cada any sembla arrencar més aviat, està a punt. A Barcelona, per exemple, ja saben quantes llums es posaran i fins i tot quin serà el consum que comportarà la festa de la il·luminació (com cal suposar que passa a la resta de poblacions catalanes sense tanta atenció mediàtica). Més enllà del debat de si calen tants llums, que ha augmentat de volum aquest any d’alteracions de costos, el que fa evident que ja es tingui tanta informació és que els botiguers estan a punt. El que queda saber és si els compradors també n’estan. No trigaran gaire els estudis al voltant del que previsiblement es consumirà durant aquesta campanya perquè en aquests temps que tot s’ha accelerat, el que marca el començament del període nadalenc no són les llums als carrers ni les fires de Santa Llúcia, sinó el Black Friday aquest costum importat que actua com les espècies invasores, que ataquen les autòctones fins prendre’ls el lloc preponderant en un ecosistema. El Black Friday ja és aquí: no queda ni un mes. En espera que arribin aquests estudis, més o menys interessats a crear un clima de compra, hi ha alguns avançaments pretesament més neutrals i que auguren que els consumidors tindran menys predisposició a la compra que la que es podia preveure després de dos exercicis complicats per la situació pandèmica. Arribats al 2022, la incertesa ha canviat de qualificatiu: d’incertesa sanitària, s’ha passat a incertesa econòmica. En definitiva, els primers auguris són poc encoratjadors. El centre d’estudis del BBVA (conegut com BBVA Research) assenyala que “és probable que el consum de les llars descendeixi el quart trimestre de 2022 tant en relació al tercer trimestre com en relació al quart de 2021”. Menys despesa en els mesos en els quals s’espera que se’n faci més. És una equació amb resultat desfavorable. No cal furgar gaire en els motius que porten al desànim en el consum. La inflació està creixent i, això significa productes més cars. Però també han pujat els tipus d’interès i el que això incentiva és a pensar-se molt com afrontar una despesa que susciti endeutar-se. El clima és d’incertesa i tot empeny a retardar les decisions de compra. L’alegria consumista posterior a la sortida de la pandèmia, quan a les llars s’havia estalviat com mai i hi havia una borsa important de compres que no s’havien pogut efectuar, està en caiguda lliure. El 2021, l’any després de l’esclat de la pandèmia, el consum s’havia recuperat un 6%. El 2022, la recuperació queda limitada a un 1%. La conclusió dels autors de l’estudi del BBVA sobre l’evolució del consum és que és precisament aquest factor, el consum, el principal responsable de l’alentiment del creixement econòmic. La projecció per a l’any que ve és que el creixement serà encara més limitat que aquest any i quedarà en el 0,9%. Perquè no tot siguin males notícies, els economistes de l’entitat bancària s’aferren a alguns indicadors que limitarien, almenys temporalment, els mals auguris en un trimestre decisiu en el camp del consum. Els compradors encara conserven part dels estalvis que van acumular en el període pandèmic. Si es fa servir una part d’aquest estalvi, l’impacte es reduirà. La crisi actual agafa els ciutadans en millor posició que la de 2008, precisament perquè disposen de més estalvis i perquè, encara que arribin pujades de tipus d’interès, el punt de partida d’aquests és molt baixa, i molts dels deutes estan previstos amb pagaments fixos. També s’està produint, almenys fins ara, una situació que no es donava el 2008: el mercat laboral està mostrant més capacitat de resistència i, mentre la feina estigui més o menys preservada hi haurà encara una predisposició a fer despesa. Seria desitjable en aquest sentit, no només que persistís aquesta resistència en el mercat laboral, sinó una certa predisposició que les escales salarials fossin menys rígides. L’informe del banc, i no és cap novetat perquè els economistes de l’entitat ja hi havien insistit prèviament, parla obertament d’un pacte de rendes. De fet, llança un advertiment en el sentit que si no s’aconsegueix, el previsible increment de la conflictivitat laboral perjudicaria la creació d’ocupació i el creixement econòmic. No ho diu l’estudi, però no és difícil llegir entre línies que ja ni determinats operadors del sector financer entenen la tossuderia de la patronal en l’actual negociació col·lectiva. Mentre fins i tot els governs més persistents en les polítiques d’austeritat en la passada crisi han modificat el discurs, la patronal espanyola continua en un discurs de moderació salarial que s’adverteix que se’ls pot girar en contra. La conclusió de l’informe és que l’actual situació apunta a ser breu i d’efecte moderat (sempre que la situació de guerra a Ucraïna no empitjori). De fet, i de nou com a missatge positiu, es comença a detectar una certa relaxació en l’evolució a l’alça de determinats productes de consum. És cert que, a l’hora de comprar al mercat, els consumidors continuen veient com el compte se’ls ha enfilat. Però en l’alimentació els costos van créixer un temps més tard que altres productes. Amb els preus energètics camí d’una incerta normalització, seria raonable que també baixessin, un temps més tard, els aliments. La inflació es va disparar a l’estiu i, tot i que continuarà sent elevada, la pressió tendeix a reduir-se. Un 40% dels productes tenen una inflació inferior al 2%, i un 40% entre un 2% i un 10%. Potser és massa tard per salvar completament la campanya de Nadal, però s’intueix una tendència. No gaire més que una tendència, però per alguna cosa es comença.

Com a missatge positiu, es comença a detectar una certa relaxació en l’evolució a l’alça de determinats productes de consum

Incertesa en el consum