“L’esport té el poder de canviar el món”, ens deia Mandela, “d’unir la gent com poques altres coses”. Però també al camp de futbol?

Estar de baixa és horrible. No pots fer res i el temps avança a la velocitat de la COP29. Per vacunar-me contra l’avorriment i el malestar, demano que els caps de setmana m’acostin a veure algun partit de voleibol. Fa uns dies vaig acompanyar el meu equip i, mentre escalfaven, vaig aprofitar-ho per veure un set de l’infantil femení, on juguen algunes alumnes. Per a sorpresa meva, a l’entrada del pavelló hi havia penjat un plafó amb les normes a respectar per accedir de públic a les grades. De seguida em va venir a la memòria el Manual per a pares de fills esportistes. Feia dies que el buscava i per fi l’he trobat. Recordo que vaig decidir gravar-lo fa gairebé vuit anys, quan em vaig cansar d’algunes actituds de la grada (local i visitant) durant els partits de les alevines que entrenava llavors. Així que una tarda vam gravar 10 normes per a les famílies de les jugadores: no em preguntis si he guanyat, pregunta’m si he gaudit; l’àrbitre no està en contra nostra, deixa-li fer la seva feina; somio a ser un gran jugador, però entén que no em guanyaré la vida jugant; respecta les decisions dels entrenadors, ells volen el millor per a nosaltres; no t’enfadis si ho faig malament, m’esforço tant com puc; els rivals també són nens, no els tractis com si fossin enemics; no em donis instruccions mentre jugo, dona’m els ànims i l’energia que necessito; respecta l’equip, no menyspreïs els nostres companys; formo part de l’equip i tinc un compromís amb ell, ajuda’m a complir-lo; el partit és el nostre moment, deixa’ns ser els protagonistes. “L’esport té el poder de canviar el món”, ens deia Mandela, “d’unir la gent com poques altres coses”. Però també al camp de futbol? Fa anys em van convidar a veure algun partit de futbol de l’alumnat. Després de viure’n un parell des de les grades i de respirar l’ambient del camp, ja no em sorprenen les baralles del pati. Als ulls de moltes companyes, sembla que en aquest esport els contravalors han acabat guanyant la partida. I no penso que tota la responsabilitat hagi de recaure en les referents dels grans clubs. Els mitjans i les seves tertúlies també hi tenen gran part de culpa. Sigui com sigui, ja fa temps que a les famílies els recomano que la canalla practiqui qualsevol esport d’equip: “Bé, qualsevol no...”.

“L’esport té el poder de canviar el món”, ens deia Mandela, “d’unir la gent com poques altres coses”. Però també al camp de futbol?

Infiltrada a les grades