És un servei que fins ara no existia a Osona i els que es trobaven en aquesta lamentable situació –una mitjana de gairebé una trentena d’infants i adolescents els últims cinc anys– havien de ser derivats a Manresa o a algun centre de l’àrea metropolitana

Que els veïns s’assabentessin per sorpresa de la voluntat de la Generalitat d’instal·lar un centre d’acollida temporal de menors d’edat entre els barris de l’Estadi i Santa Anna de Vic va provocar una preocupació i un malestar comprensibles. Aquesta situació de manca d’informació barrejada amb un ambient caldejat per alguns episodis de robatoris i incivisme de fa uns mesos crea un clima idoni pel rumor i per despertar instints bàsics de rebuig. Això demostra que en aquest cas no s’han fet les coses bé. Segurament si s’hagués ofert des d’un primer moment tota la informació als veïns s’hauria pogut evitar part de la tensió que es vivia des de feia uns dies i que va aflorar en la reunió que es va fer dijous a petició dels veïns amb l’Ajuntament i la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Allà per primera vegada se’ls va informar que el centre que s’instal·larà és un centre d’acollida temporal de menors. Són nens i nenes, normalment per sota dels 15 anys i majoritàriament d’Osona, que estan en una situació d’extrema vulnerabilitat. No són menors delinqüents, sinó tot el contrari, la majoria han estat víctimes del sistema o de la societat: han patit maltractaments, desatenció o mort dels tutors legals. És un servei que fins ara no existia a Osona i els que es trobaven en aquesta lamentable situació –una mitjana de gairebé una trentena d’infants i adolescents els últims cinc anys– havien de ser derivats a Manresa o a algun centre de l’àrea metropolitana. El que es vol fer a Vic tindrà una vintena de places que rebran cobertura de gairebé una trentena de professionals de diferents àrees. L’objectiu és que l’acollida sigui temporal, per això és important que puguin continuar a prop de la seva residència i d’aquesta manera tornar com més aviat millor a recuperar, si és possible, el lligam amb els seus progenitors o altres familiars. Si no ho és, la DGAIA decideix si els deriva a un centre residencial o, segons l’edat, si inicia un procés d’adopció. Segurament no és qüestionable la seva necessitat, però potser sí la idoneïtat del lloc on es vol instal·lar i encara més com s’ha fet tota la gestió. L’Ajuntament mateix ha lamentat que la comunicació entre la Generalitat i l’ens municipal no hagi estat més fluida per poder-ho explicar amb antelació als veïns.

És un servei que fins ara no existia a Osona i els que es trobaven en aquesta lamentable situació –una mitjana de gairebé una trentena d’infants i adolescents els últims cinc anys– havien de ser derivats a Manresa o a algun centre de l’àrea metropolitana

Informació i rumors en el cas del centre de menors de Vic