Informació líquida
“Correm el perill d’arribar a un punt en què ningú no es cregui res del que llegeixi, vegi o senti”, ha dit recentment Chris Morris, CEO de Full Fact, la principal organització independent de verificació de dades del Regne Unit. No és en va que ja havia reaccionat, ara fa un any, a la decisió de Meta (empresa matriu de Facebook, Instagram i Threads) de retirar els verificadors externs.
Abaixar la guàrdia en la verificació de les informacions que es publiquen als mitjans és una temeritat per dos grans motius. El primer, per la mateixa informació. Fins ara era un lloc comú afirmar que “la veritat és la primera víctima d’una guerra”. Potser ja estem entrant en el moment en què la veritat és la primera víctima de la informació. Per no seguir avançant en aquest precipici, ens és ben necessària la verificació contrastada i crítica de tot tipus d’informació, sigui qui sigui qui la proporciona (influencers, periodistes, tertulians, parlamentaris, representants de governs, caps d’estat…).
Però això pot tenir una altra derivada, tan important com la primera: que, per bé que sigui verificada, la informació perdi interès. Hauríem deixat de creure-hi. Almenys això és el que apunta l’informe anual de l’Institut Reuters (2025), tant a escala global com local. En referència a Espanya, constata que la confiança en els mitjans de comunicació ha caigut al seu nivell més baix de l’última dècada (31%), afectant tots els mitjans que aquest institut estudia. Els diaris locals continuen sent els més fiables (51%).
Consumim una informació líquida, que evapora la veritat i la confiança que ella mateixa hauria de generar.