| 18:19
Opinió

El passat és com aquella sabata que potser no ens acaba d’anar bé del tot, que no ens deixa caminar sense fer mal, però que amb una bona plantilla a dins, el peu hi encaixa millor

Ja callaràs!

Casa dels avis, a pagès, un matí d’hivern. Em cauen llàgrimes del fred. A tocar de la figuera, el porc penja, lligat a una pota, de dalt de la pala, alçada, del tractor. Només se senten els esgüells de l’animal, cap per avall. Tota la família, al voltant, n’estem pendents. El iaio s’hi acosta amb un ganivet. Si en Pepet de Can València hagués sigut poeta ens hauria confessat, hores després, que li havia semblat distingir el somriure de la mort reflectit al negre dels…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't