El passat és com aquella sabata que potser no ens acaba d’anar bé del tot, que no ens deixa caminar sense fer mal, però que amb una bona plantilla a dins, el peu hi encaixa millor

Casa dels avis, a pagès, un matí d’hivern. Em cauen llàgrimes del fred. A tocar de la figuera, el porc penja, lligat a una pota, de dalt de la pala, alçada, del tractor. Només se senten els esgüells de l’animal, cap per avall. Tota la…