Per ell, l’Ajuntament era el promotor i responsable del creixement urbà i en feia un dels eixos principals del seu mandat, sempre buscant la col·laboració d’altres institucions públiques com la Generalitat, la Diputació o la resta de partits que configuraven els consistoris que va presidir

Com a alcalde, Jacint Codina va dotar les partides pressupostàries necessàries per dur a terme, de manera continuada, projectes de millora dels diferents barris de la ciutat. Cal dir que sempre ens va exigir un alt nivell de qualitat dels projectes d’urbanització i de disseny. Considerava una prioritat crear les zones d’aparcaments que la ciutat requeria: zones blaves, aparcaments municipals subterranis i, sobretot, zones d’aparcament gratuït, com les de l’Estació, el Sot dels Pradals o l’Era d’en Sallés, sector del Sucre, entre altres. Per ell, va ser important la creació de l’aparcament del Passeig, que en comportà la remodelació i reurbanització. Com a defensor de l’art urbà, va esdevenir un gran promotor de l’escultura al carrer. En destacaria Jacint Verdaguer, al parc dels Estudis; l’abat Oliba, a la plaça del Bisbe Oliba; Alat, al carrer de l’historiador Ramon d’Abadal; Ausa, a l’avinguda de Pius XII; Amusic, a la plaça de l’Amusic; la Vella, a la plaça Gaudí; el Porcater d’Osona, a la plaça de l’1 d’Octubre; Florenci de Riera, al complex assistencial d’El Nadal; La Pagesa, al carrer Misericòrdia, i Tres estudis d’aproximació a la manera del barroc, a la rambla de l’Hospital, la Creu a la Guixa, entre moltes altres. Sempre va tenir la inquietud de buscar la funcionalitat global i l’equilibri urbanístic de la ciutat. Per això, en part, era tan exigent amb els projectes urbans, perquè ajudaven a mantenir la qualitat urbana de tots els barris, la qual cosa equilibrava la ciutat. Per fer-ho possible, exigia que els projectes mateixos incloguessin el manteniment d’aquests espais i per això va impulsar i consolidar una nova manera de gestionar el manteniment, que culminà amb l’edificació d’un centre de manteniment al carrer de la Indústria. El medi ambient i la natura: parcs urbans Pensava que s’havien de vertebrar espais de connectivitat ecològica amb una doble funció: zones de lleure per a la ciutadania i equilibradors del teixit urbà. Per això es van fer parcs urbans, espais lliures, places i zones de protecció paisatgística en tots els barris. Entre els projectes més destacats d’aquest àmbit hi ha la integració urbana del Mèder i el Gurri. Aquest pla incloïa la creació de l’Anella Verda, una sèrie de zones verdes per acompanyar l’eix fluvial i la interconnexió dels recorreguts ambientals pels dos rius, que s’estén des de la Guixa fins als polígons industrials de la carretera de Roda i la Serra-de-senferm. Si n’hagués de distingir un altre, per innovador, seria sens dubte el bosc urbà del Puig dels Jueus. Primer aquest model d’espai ciutadà es va intentar implementar en una zona propera al pont del Bruguer, per complementar el recorregut ambiental dels rius, però finalment es va ubicar al Puig dels Jueus aprofitant les qualificacions urbanístiques del Pla General amb la idea, posteriorment, d’enllaçar-lo amb la carretera de Roda i l’eix del Gurri i crear, així, amb el parc de l’Era d’en Sellés, a la zona del cementiri, un gran eix verd que separés la zona urbana de les zones industrials i incorporar-lo a l’Anella Verda. També cal remarcar que sempre va buscar la màxima col·laboració i implicació amb la resta de grups polítics. En aquest context, i a tall d’exemple, destacaria l’acord amb Joan Lagunas (ICV) per dur a terme una modificació puntual del planejament del sector del Remei, a fi de dotar-lo d’espais lliures, com la plaça Fra Joan, la rambla Tarradellas o el parc Horta de la Sínia. En aquest seu objectiu d’equilibrar els barris que constitueixen la ciutat, es van fer moltes de les places, parcs urbans o espais lliures que el Pla General proposava. D’entre tots els que es van dur a terme, en destacaria dos pel seu simbolisme: el parc Miquel Albó Vidal de Llobetera, amb l’escultura El rostre, i el parc de Xavier Roca Viñas, amb l’escultura Assemblea de Catalunya, dedicats a la lluita antifranquista de l’Assemblea de Catalunya. Reflexió final Defensava que el creixement de la ciutat i la seva concreció no es podia deixar en mans de la iniciativa privada, sinó que se n’havia de buscar la col·laboració. Per ell, l’Ajuntament era el promotor i responsable del creixement urbà i en feia un dels eixos principals del seu mandat, sempre buscant la col·laboració d’altres institucions públiques com la Generalitat, la Diputació o la resta de partits que configuraven els consistoris que va presidir. Va ser un alcalde que sempre estava disposat a visitar els barris i a escoltar els ciutadans o les propostes d’altres grups polítics, si això havia de comportar una millora global per a la ciutat. Amb aquestes ratlles he volgut il·lustrar una manera de fer i de treballar la ciutat concretada en els projectes que n’he destacat. L’obra pública feta durant el mandat de Jacint Codina és molt més extensa i difícil de quantificar, però. Espero que algú, amb el temps, ho pugui detallar de manera exhaustiva, perquè seria la manera de mostrar la seva coherència personal i el seu compromís, inesgotable i insubornable, per la ciutat. Sempre va seguir el principi que una bona iniciativa política pública s’havia d’acompanyar d’una bona gestió tècnica, i que una part no podia substituir l’altra. De la relació personal en voldria destacar, tal com he exposat al principi d’aquests escrits, el diàleg sincer, sense entrebancs polítics, basat en el que tots dos enteníem com a dedicació i compromís a la ciutat i a la ciutadania de Vic, i al posicionament que havia de tenir dins la comarca i dins el país. Per tot plegat, vull expressar-li el meu agraïment pel que va representar, per la seva manera de ser i pel record que la ciutat ha de tenir-ne i el reconeixement que Vic li deu.

Per ell, l’Ajuntament era el promotor i responsable del creixement urbà i en feia un dels eixos principals del seu mandat, sempre buscant la col·laboració d’altres institucions públiques com la Generalitat, la Diputació o la resta de partits que configuraven els consistoris que va presidir

Jacint Codina (i IV). Els avenços urbanístics